Situació
Portada romànica aprofitada en reconstruir aquesta església en època barroca.
ECSA - J. Pahissa
L’església parroquial de Borén és situada dins el nucli urbà de la població, que es troba en la carretera d’Esterri d’Àneu a Isil. (JAA)
Mapa: 33-9(181). Situació: 31TCH429251.
Història
L’esment més antic que coneixem del lloc de Borén data de l’any 908, en què l’abat de Gerri canvià amb el comte de Pallars, Ramon, l’església de Sant Pere del Burgal i altres béns, un d’ells situat a Boraehnne.
L’any 1090, el comte Artau II donà, en “excusatum”, un home de Borén, Asner, al monestir de Gerri. Per aquest document sabem que Borén era vila comtal, dins el territori de la vall d’Àneu, i, per tant, sotmès als seus privilegis i a la seva peculiar organització eclesiàstica.
Entre el 1244 i el 1368, el lloc de Borén apareix vinculat al monestir de Gerri, juntament amb Alós Jussà i Isavarre. Així, el 1335, aquests llocs eren afavorits per l’abat Ramon amb l’afranquiment dels censos que pagaven al monestir, en canvi, de 6.000 sous barcelonesos; i en el llibre de comptes de la cambreria de Gerri, del 1338, consten com a possessió del monestir vuit masos de la vila de Borén. En el pariatge del 1368, l’abat de Gerri cedí aquest lloc al comte de Pallars Sobirà.
L’església de Sant Martí de Borén estava, des de temps antic, en possessió de les primícies de la vila, com apareix confirmat en les ordinacions de la vall d’Àneu, aprovades l’any 1398 pel comte Hug.
Dins l’organització del deganat de la vall d’Àneu, la parròquia de Borén tenia dues co-rectories l’any 1553, tres el 1566, i dues en el pla del 1781, xifra que es mantenia el 1821. En el llibre de visites del 1574, en què es fa una relació succinta de les parròquies de l’oficialat de vall d’Àneu, Espot i coma de Berrós, s’esmenten les parròquies de Dureu, Ysabarre i Sorpe, d’on hem de suposar que Dureu o Duren es refereix a Borén. Actualment, la parròquia de Borén depèn de la parroquial d’Esterri d’Àneu. (JAA-MLIC)
Església
L’església de Sant Martí de Borén és un edifici construït en estil barroc, possiblement al segle XVIII, que només conserva la porta de l’anterior edifici alt-medieval, situada a la façana de ponent, i emfasitzada per una arquivolta en degradació, sense que sigui visible cap altre element de l’edifici que precedí l’actual. (JAA)
Portada
La portada de Sant Martí de Borén, formada per dues arquivoltes sustentades per sengles columnes i un guardapols disposats en degradació, presenta diversos elements escultòrics. El guardapols mostra un seguit de rosetes compostes per sis pètals inscrits en un cercle. Aquest motiu, que es repeteix en grups de dos o tres a cadascuna de les deu dovelles i també a les impostes, sol trobar-se formant part de la decoració d’altres esglésies d’aquesta vall.
Tècnicament, cal dir que les formes són ben definides, aconseguides a força de rebaixar la superfície per tal de definir-ne el relleu. En general, però, cal assenyalar la senzillesa de l’obra, on no hi ha cap relleu figurat com trobem en altres portades. Tanmateix, sembla que s’hi hagi aplicat, més modestament, el model emprat a Sant Joan d’Isil, a Alós o a Isavarre. (ISB)
Pica
Pica, conservada a l’interior de l’església, que probablement servia per a contenir oli; és decorada amb una cara i una figura lleonina.
ECSA - I. Sánchez
A l’interior de Sant Martí de Borén es conserven dues piques de pedra. Una d’elles, encastada al mur, és situada a l’entrada de l’església —a la dreta de la porta—, té estructura semiprismàtica i fa 77 cm de llarg, 65 cm d’ample i 26 cm d’alt. Possiblement, contenia els olis, tot i que no es pot rebutjar que fos una pica baptismal i que, en època moderna, fos utilitzada com a pica beneitera. Presenta, prop de l’angle esquerre, un rostre que ocupa gairebé tota l’alçada; té una superfície ovalada, un nas ben marcat i s’insinuen els dos ulls i la boca. En la part frontal hi ha, en relleu pla, la figura d’un animal, un quadrúpede ajagut —segurament un lleó— amb rostre humà. Ocupant les tres quartes parts de la superfície, l’animal deixa lliure l’extrem esquerre, emmarcat en l’angle per la cara suara descrita. La decoració és bastant erosionada. El treball sobre la pedra calcària és fet en baix relleu, i en destaca sobretot els perfils de les figures.
Aquests costats de la pica són treballats amb motius semblants als que trobem en altres piques de la mateixa vall d’Àneu. Així, el possible lleó amb rostre humà és molt semblant, per exemple, al que trobem a la pica d’oli de Sant Just i Sant Pastor de Son. En aquest cas, però, cal dir que no han estat treballades totes les cares de la pica i, d’altra banda, potser cal assenyalar les mides gairebé quadrades que té aquest recipient. Pel que fa a la datació de la pica que tractem, podem situar-la vers el segle XII o l’inici del XIII, com les restants piques quadrangulars d’aquesta vall.
A l’interior d’una cambra que hi ha entrant a l’església a mà esquerra trobem la pica beneitera, o potser baptismal, amb unes dimensions no gaire grans; és una de les piques més reduïdes d’entre totes les d’estructura semiesfèrica conservades en aquesta vall. Té 40 cm de diàmetre i 45 cm de fons. Recolza sobre una columna circular de base quadrada i conserva una tapa de fusta moderna.
És interessant destacar la decoració de la cara externa del vas, composta per dues franges amb motius ornamentals: la inferior a base de motius ondulats i la superior amb motius vegetals típics de les piques d’aquestes contrades.
La podem datar cap al segle XII o l’inici del segle XIII, tal com datem la major part de les piques d’aquesta contrada. (ISB)
Bibliografia
Bibliografia sobre l’església
- ACU. Llibre de Visites, 1574, núm. 31, foli 284v
- Abadal, 1955, vol. III (II), doc. 108, pàgs. 340-341
- Puig, 1979, vol. II, pàgs. 347-377
- Moliné, 1982, vol. V, pàg. 370
- Vidal-Vilaseca, 1987-90, vol. I, pàg. 419
- Valls, 1988, pàg. 234
- Puig, 1991, vol. II, doc. 47, pàgs. 33-35; doc. 239, pàg. 167; doc. 333, pàgs. 223-224; doc. 338, pàgs. 229-232 i doc. 401, pàgs. 276-284.
Bibliografia sobre la portada
- Rocafort, s.d., pàgs. 735 i fig. pàg. 733
- Buron, [1977] 1980, pàg. 258
- Vidal-Vilaseca, 1987-90, vol. I, pàg. 316 i figs. pàgs. 325, 326 i 328-329.
Bibliografia sobre la pica
- Gavín, 1981b, pàg. 126.