Situació
La torre d'Espot, una de les més ben conservades i de construcció més acurada de tot el Pallars Sobirà.
ECSA - J. Bolòs
Torre, anomenada dels Moros, situada en el vessant obac de la muntanya, sobre el poble d’Espot, al costat del torrent de Peguera. Permet de controlar la població i part de la seva vall.
Mapa: 33-9(181). Situació: 31TCH428156.
Si travessem el poble d’Espot i després agafem la carretera que mena a Superespot, passarem, abans de travessar una torrentera, per sota la torre, a la qual podem anar sense gaire dificultat. (JBM-JJBR)
Història
No es coneixen referències documentals directes sobre aquesta torre. Tanmateix, la vall d’Espot fou un antic domini comtal, definit en la convinença de l’any 1066 per Ramon V al seu cosí Artau I. El 1315 els comtes Hug de Mataplana i Sibil·la de Pallars infeudaren a Berenguer de Finestres la vila i la vall d’Espot amb el mer imperi i la jurisdicció que tenien del rei en feu honorat, amb la condició que percebés anualment 2 000 sous del conjunt dels rèdits. Al final del segle XV la vall d’Espot i el castell de Llort integraren el nou marquesat de Pallars detingut pels ducs de Cardona. (PBM)
Torre
Torre de planta circular. Té un diàmetre exterior d’uns 7, 3 m. La part baixa, fins molt a prop de la porta, és força atalussada; a peu pla, al nivell del terra, té un diàmetre de 8, 7 m. La seva alçada total és de 13, 5 m. El mur deu tenir un gruix d’uns 130 cm. La porta que s’obre cap a llevant és situada a 5, 5 m del sòl exterior i a uns 140 cm del final del talús. Uns 2 m més amunt de les dovelles de la porta, hi ha una obertura, una petita finestra acabada també amb un arc de mig punt. Per la forma com es distribueixen les finestres i les espitlleres, sembla que l’interior de l’edifici es repartia en quatre compartiments: un, segurament, per sota la porta, el de la porta i dos per damunt.
La porta té una amplada de 80 cm i és acabada amb un arc de mig punt format per tres dovelles grans. A més de la finestreta situada al damunt de la porta, hi ha nou espitlleres repartides al voltant de l’edifici, situades en el nivell de la porta o en els dos del damunt; algunes fan 60 cm d’alt × 5 cm d’ample.
En tota la paret exterior es veu una alternança de la llicorella grisa, amb filades fetes amb uns carreus petits i més blanquinosos.
Aquesta construcció, o bé era la torre d’una casa forta del senyor del lloc o bé era una torre de guàrdia. Per les seves característiques (talús, dovelles de la porta, finestreta, etc.) i, fins i tot, pel tipus d’edifici que és i on és situat, més aviat es pot pensar en una construcció del segle XII o XIII; es pot relacionar més amb les torres senyorials dels segles posteriors que no pas amb les torres circulars de la zona de frontera. (JBM-JJBR)
Bibliografia
- Rocafort, s.d., pàg. 682
- Coy, 1906, pàg. 106
- Els castells catalans, 1979, vol. VI(II), pàgs. 1 479-1 480 i 1 503-1 504
- Valls, 1988, pàgs. VIII-IX
- Buron, 1989, pàg. 209.