Situació
Façana de migdia de Santa Maria d’Espot, l’element més notable d’aquesta derruïda església.
J. Tous
Les ruïnes de l’antiga església de Santa Maria d’Espot es troben al costat del camí vell d’Espot, al marge dret del Riu Escrita, a 1, 5 km d’Espot, aigües avall. (JAA)
Mapa: 33-9(181). Situació: 31TCH444150.
Història
Dins l’antic domini comtal de la vall d’Espot, documentat el 1066, en una convinença entre els dos comtes —el de Pallars Sobirà i el de Pallars Jussà— que es repartiren el territori del Pallars, s’hi formà el poble i la parròquia de Santa Maria d’Espot, dividida en dos nuclis, els de Solan y Obago. Les mencions són tardanes pel fet que és integrada en el deganat d’Àneu, molt mancat de documentació. En les visites pastorals del 1574, consten en la seva parròquia els llocs del Solà i de l’Obac. Aquest darrer, en concret, consta el 1304, any en què Bernat de Comenge, germà del comte Arnau Roger I, feu testament assegurant les seves deixes sobre les rendes que rebia a la vila d’Obach, situada a la vall d’Espot.
També seria temptador identificar aquest lloc amb el lloc anomenat d’Ordans, esmentat des del final del segle X, entre l’any 981 i el 985, en un retorn de béns fet pel comte Ramon al monestir de Gerri. Més tard consta amb el nom de Villa Ordao, entre les possessions cedides pel comte de Pallars Jussà al comte de Pallars Sobirà.
Tot i que filològicament no és definitiu el pas de la fórmula Ordao a Obac, hom creu possible, bé que com a simple hipòtesi, relacionar aquesta vila amb l’església de Santa Maria d’Espot, situada en el camí vell d’Espot a Escaló, en un indret factible, geogràficament, per a bastir-hi una vila. (MLlC)
Església
L’església era un edifici molt simple d’una nau, possiblement coberta amb embigat, coronada a llevant per un absis semicircular, del qual només es conserva una part del perímetre, com també del mur sud en la seva alçada. L’aparell d’aquestes parts és fet amb carreus petits de pedra granítica de riu, disposada en filades molt uniformes i regulars.
Tot l’interior és en ruïnes i embardissat, fet que impedeix de precisar-ne les característiques, que sembla que corresponen a una obra rural del segle XII. (JAA)
Necròpoli
Durant les obres de construcció de la resclosa i del rec d’Espot es trobaren tres o quatre tombes de lloses prop de les ruïnes de l’església de Santa Maria. D’acord amb el que recorda la gent, tenien una coberta monolítica. En principi, s’han de datar en un moment contemporani al de l’església propera, en relació amb la qual degueren ésser fetes. (JBM-JJBR)
Bibliografia
- Miquel, 1945-47, vol. I, docs. 49 i 50
- Abadal, 1955, vol. III (II), doc. 269, pàgs. 426-427.