Situació
Castell situat al cim d’un turó, a 1 200 m d’altitud, damunt de la confluència del riu Escrita, de la vall d’Espot amb la Noguera Pallaresa.
Mapa: 33-9(181). Situació: 31TCH472153.
Planta del castell, a escala 1:400, en la qual es posa de manifest l’amplitud i la disposició del recinte.
J. Bolòs
Seguint la carretera d’Espot, uns 2 km abans d’arribar a aquesta població i molt poc abans del trencall del càmping de la Mola, cal agafar un camí carreter que travessa el riu Escrita i, seguint pel mig del bosc, arriba als prats de la Borda del Terrissaire. Del costat esquerre d’aquesta construcció surt un camí que s’enfila pel turó que hi ha al darrere i ateny el castell, situat al cim d’un segon turó, més proper al riu. (JBM-JJBR)
Història
Entre les possessions del monestir de Gerri confirmades pel privilegi de Joan XIII a l’abat Ató l’any 966 figuren Sant Pere del Burgal i les parròquies situades entre el castell de Gilareny i el de Llort (“parrochiis suis que sunt de castro Gelarende sicuti tenditurque in castro Leorte...”).
A la segona meitat del segle XI el castell de Llort fou definit per Ramon V a Artau I en dues convinences subscrites el 1066 i vers el 1079.
L’any 1276 fou infeudat pel comte Arnau Roger I de Pallars al seu germà Bernat de Comenge. A conseqüència de la revolta del comte de Pallars contra Pere el Gran l’any 1280, el domini directe del castell fou retingut per la corona i posteriorment restituït.
L’any 1298 les hosts gascones comandades per Arnau d’Espanya i el seu fill Roger de Comenge envaïren el Pallars i assetjaren el castell de Llort. L’any 1301 el comte Hug de Mataplana i la seva muller Sibil·la convocaren exèrcit i recuperaren el domini del castell.
Al segle XIV els Comenge continuaven com a feudataris dels comtes de Pallars pel castell de Llort. El 1349 ho era Guillem de Comenge i el 1375 Bertran de Comenge. (PBM)
Castell
El castell s’estenia per una plataforma lleugerament rectangular, que té una longitud de 60 m i una amplada de 44 m. Tancant tot aquest espai de més de 2.500 m2, hi havia una muralla, que en alguns trams aprofitava les grans roques que hi ha al cim del turó, i en d’altres sectors, segurament on hi havia l’entrada, era reforçada per torres.
D’acord amb el que hom pot veure actualment, sembla que l’entrada era al costat occidental. A la banda sud-oest hi havia el sector residencial. El sector sud-oest és molt rocós. Finalment, a la part septentrional hi havia una sèrie d’habitatges o dependències adossades a una gran roca.
A la banda dreta de l’entrada, vist des de dins, hi ha una torre de planta circular. Té un diàmetre exterior de 4, 8 m i uns murs amb un gruix de 105 cm. A l’interior es conserva en una alçada de 2, 7 m, a la qual cal sumar 3, 5 m més fins a la base rocosa de la cara exterior. Té dues espitlleres, en aquest costat exterior, que fan 70 cm d’alt. És feta amb llicorella unida amb fang, tal com és usual en moltes de les construccions d’aquest país.
Uns 12 m cap al sud, sembla que hi havia una bestorre, actualment molt malmesa, de costats rectilinis, però amb els angles exteriors roms. Té una amplada de 4, 1 m i sobresurt uns 5, 3 m del conjunt de la muralla.
L’àrea que pensem que podia correspondre a la zona residencial té una planta trapezoidal; la longitud dels costats oscil·la entre els 8 m i els 13 m. A l’extrem sud-est hi havia una cisterna que fa 255 × 215 cm aproximadament i té una profunditat de 215 cm. El mur exterior i també l’interior en aquesta zona residencial té un gruix d’uns 100 cm.
A la banda nord, hom veu l’existència de dos possibles habitatges adossats a la roca llarga que hi ha al nord d’aquesta plataforma on s’alça el castell. L’habitacle més occidental té una longitud de 12, 5 m i una amplada de 3 m. El gruix del seu mur exterior és de 90 cm. A 3, 8 m del terra i 50 cm del cim de la roca, al llarg d’aquesta penya, hi ha un solc que segurament devia coincidir amb la coberta de la construcció. Així mateix, en molts trossos, hom veu la roca treballada i també nombrosos forats destinats a suportar les bigues de la coberta. La construcció que hi havia al seu costat té una longitud de 9, 8 m i és separada de l’anterior per un muret de 60 cm. Al seu interior hom veu restes d’una construcció de planta arrodonida.
Un dels panys de paret més ben conservats és el situat a la cara oest del castell. Té una longitud de 13 m i un gruix de 80 cm. És feta amb llicorella. Hi havia sis forats, dos a 50 cm del terra i quatre més a 2, 5 m del sòl. Aquest fragment de muralla té una alçada de 3, 5 m.
Les notables ruïnes i la situació estratègica revelen que fou una fortalesa de primer ordre dins el comtat de Pallars.
ECSA - J. Bolos
Aquest castell, tal com el veiem, correspon a un típic castell feudal, amb molts elements característics: una sala o sector residencial, amb una cisterna, unes dependències per als servidors i per al bestiar i una muralla, reforçada amb torres, que clou un recinte ampli. Sota d’aquests elements més evidents, tot i que molt malmesos pels anys i la gent, hi ha d’haver testimonis del castell d’abans de l’any 1000, que segurament devia ocupar si fa no fa el mateix espai tancat pel mur perimetral que ara es veu i per un seguit de grans roques naturals. Com molts altres jaciments es mereixeria una excavació acurada que, d’altra banda, segur que permetria de descobrir l’existència d’algunes altres construccions, la presència de les quals ara només es poden intuir. (JBM-JJBR)
Bibliografia
- Coy, 1906, pàgs. 106, 108, 185
- Miquel, 1945-47, vol. I, pàgs. 64-65
- Abadal, 1955, III(II), doc. 200, pàgs. 388-390
- Sobrequés, 1970, pàg. 98
- Els castells catalans, 1979, vol. VI(II), pàgs. 1 479-1 480 i 1 503-1 504
- Valls, 1988, pàgs. VIII-IX, XI-XII
- Buron, 1989, pàg. 210.