Situació
Vestigis molt fragmentats d’aquesta església d’història poc coneguda.
ECSA - J.A. Adell
Les ruïnes de l’antiga església de Sant Pere es troben a la part alta del poble vell d’Esterri d’Àneu, al jardí de Can Carrera, sobre la carretera que porta a la vall d’Isil. (JAA)
Mapa: 33-9(181). Situació: 31TCH461217.
Història
L’única notícia documental que, ara per ara, es coneix de l’església de Sant Pere, identificada com a monestir, és de l’any 1064. Apareix en una permuta entre els comtes Artau I de Pallars Sobirà i Ramon V de Pallars Jussà, juntament amb els monestirs de Sant Pere del Burgal i Sant Pere de les Maleses, en canvi, del monestir de Santa Maria de Lavaix i altres béns. Antoni Pladevall identificà aquest monestir amb l’església de Santa Maria d’Àneu, que hauria canviat d’advocació, circumstància que sembla que no es produí.
Per això resulta raonable de suposar que el monestir de Sant Pere pot identificar-se amb les ruïnes de l’església de Sant Pere d’Esterri d’Àneu, de la qual no ens ha arribat cap notícia documental, i que no es correspondria amb l’església parroquial d’Esterri d’Àneu, com han escrit diversos autors com C. Rocafort o J. Morelló. (JAA-MLIC)
Església
De l’antiga església de Sant Pere, que era un edifici d’una sola nau, coronada per un absis semicircular, avui només es conserva el mur de ponent, que sembla que no correspon a l’obra original, car és totalment refet amb un aparell de reble molt diferent del de les parts originals; aquestes subsisteixen en el basament de la façana sud, en el costat sud de l’arc presbiteral que obria l’absis, en una alçada d’uns 3 m, i en l’arrencada del semicilindre absidal.
En el fragment de mur sud conservat, immediat a l’arc presbiteral, i en aquest mateix, es conserven sengles finestres de doble esqueixada i proporcions esveltes, i en el carregament del semicilindre absidal amb el mur sud es conserva l’arrencada d’una lesena, fet que juntament amb les característiques de les finestres i del seu aparell, permet de situar l’església de Sant Pere dins el grup d’esglésies construïdes segons els models llombards, probablement dins la segona meitat del segle XI.
L’aparell, molt semblant al de la propera església de Santa Maria d’Àneu, és format per carreuó de pedra de riu, disposat en filades uniformes, amb interposició de filades horitzontals de lloses, i amb la presència de peces de pedra tosca en la formació de la lesena i de les finestres. No hi ha indicis d’on podia obrir-se la Porta (JAA)
Necròpoli
Una de les tombes antropomorfes excavades a la roca al costat de l’església.
ECSA - J.A. Adell
Al costat del mur sud de l’església, que s’assenta sobre un marge de penya retallada, s’observen tres tombes antropomorfes tallades a la roca, orientades de llevant a ponent, amb els peus a llevant, dues de les quals sembla que corresponen a infants, i la tercera a un adult. (JAA)
Pintura
Únic fragment que s’ha conservat de la decoració mural de l’església, avui guardat al MNAC, segons una fotografia (clixé MB-157) d’abans del seu trasllat.
Arxiu Mas
De la decoració mural de l’església de Sant Pere Vell resta, al Museu Nacional d’Art de Catalunya, un fragment amb la representació d’una figura (núm. MAC 4530), que originàriament era situat al costat d’una finestra oberta a la banda dreta del presbiteri. Segons que recull J. Ainaud (1973, pàg. 130), sembla que a partir d’una fotografia feta el 1918, data en la qual les pintures encara eren al seu lloc original, sabem que ja hi mancava la part superior del cap.
La figura és emmarcada, per una banda, vermella en els costats i a la part inferior. Duu posat un vestit de color blau que deixa veure els peus, calçats de color negre. El vestit porta estampats diversos ornaments que trenquen la monotonia blava, com són un seguit de flors de sis pètals i botó central diferenciat. Les mànigues, molt amples i acabades en color groc, deixen veure els punys d’una peça interior decorada amb línies ondulades, motiu modificat en el coll amb l’afegit d’un puntejat. A la mà esquerra porta un objecte que recorda un ciri, mentre que la dreta, amb el palmell vers l’altar, és en actitud d’oferir.
Sobre la identificació d’aquesta figura femenina s’ha especulat fins avui dia. Després de la descoberta hom pensà que la figura representava una santa innominada. Posteriorment, E. Junyent (1960-1961, II, pàg. 200) considerà que es tractava d’una portadora d’ofrenes. En darrer lloc, J. Ainaud, comparant-la amb la imatge de la comtessa Llúcia dels murals de Sant Pere del Burgal, creu que també aquesta figura representa una donant.
La decoració del costat que dona a la nau és formada, per una banda, vertical dividida en quadrats que emmarquen estels de vuit puntes. La realització ha estat atribuïda al mestre de Cardós i la datació és situada pels volts de mitjan segle XII. (DLG)
Bibliografia
Bibliografia sobre l’església
- Rocafort, s.d.. pàg. 687
- Morelló, 1984, pàg. 36
- Puig 1984 doc 1 pàgs. 1-2.
Bibliografia sobre la pintura
- Rocafort, 1901, pàg. 261
- Gudiol i Cunill, 1927, pàg. 376
- Cook, 1928, pàg. 273
- Kuhn, 1930, pàgs. 57-59
- Post, 1930, pàg. 139
- Catàleg del Museu d’Art de Catalunya, 1936, pàg. 22
- Pijoan-Gudiol, 1948, pàg. 146
- Anthony, 1951, pàg. 170
- Gudiol. Alcolea, Cirlot, 1956, pàg. 29
- Cook, 1956, pàg. 24
- Junyent, 1960-1961, II, pàg. 200
- El Arte Románico, 1961, pàg. 25
- Ainaud, 1973, pàg. 130
- Carbonell, 1974-1975, I, pàg. 67 i fig. 202
- Sureda, 1981, pàgs. 214 i 316
- Ainaud, 1989.