Sant Andreu de Baén (Gerri de la Sal)

Situació

Clàssica estampa d’una petita església rural d’origen romànic, amb diversos remodelatges.

ECSA - A. Roig

L’església parroquial de Sant Andreu es troba a l’entrada mateix del poble de Baén, el qual se situa a ponent de Gerri de la Sal, a la zona dita de Sobre Gerri.

Mapa: 33-11(252). Situació: 31TCG440879.

Per a arribar-hi des de Gerri de la Sal s’ha de seguir una pista de terra, que en uns 4 km ens deixa al mateix poble de Baén. Aquesta pista, en molts indrets, segueix l’antic camí que unia els pobles de Gerri i la Seu d’Urgell. (ARD)

Història

Malgrat que la vila i el castell de Baén apareixen àmpliament documentats a partir del segle X, manquen notícies directes sobre la seva església, dedicada a sant Andreu, que mantingué la categoria de parròquia fins a dates recents, en què fou unida a la parròquia de Gerri. (MLlC)

Església

En aquest edifici, que encara avui és obert al culte, es poden identificar diverses remodelacions que desfiguren la seva primitiva estructura medieval.

És una església d’una sola nau, de planta rectangular amb un absis semicircular, obert a llevant a través d’un arc presbiteral en degradació. A la part central de l’absis hi ha una finestra de doble biaix coronada amb un arc de mig punt, obrat en un sol bloc de pedra.

La porta original, actualment paredada i que es troba a la façana sud, era d’arc de mig punt amb dovelles de pedra tosca. L’accés actual és a la façana de ponent i dona pas a la nau per sota d’un cor de construcció més moderna.

Per sobre d’aquest mur de ponent s’alça en tota la seva amplada una espadanya amb dues obertures d’arcs de mig punt. En unes obres posteriors, tot aquest espai superior de les campanes es va ampliar amb unes parets laterals i un envà posterior.

En el parament exterior del mur de tramuntana s’identifica el perfil d’un arc de mig punt, avui paredat, que donaria pas a un absis lateral simètric, el qual encara es conserva obert en el mur de migdia. Aquestes capelles, junt amb l’ampliació del cos del campanar, poden ser unes obres fetes en el segle XVII.

Les cobertes de la nau i del cos del campanar són de doble vessant. Els paraments exteriors presenten unes certes diferències en cada un dels moments constructius, però en general l’aparell constructiu és de pedres molt irregulars que estan disposades en filades desiguals, palesant una obra rural datable al segle XII. Hi ha indicis, però, que tot el parament romànic era recobert amb un arrebossat de calç i sorra. L’interior del temple està avui totalment enguixat. (ARD)

Bibliografia

  • Abadal, 1955, vol. III(II), doc. 132, pàgs. 351-352
  • Buron, 1980, pàg. 257
  • Puig, 1991, vol. II, doc. 16, pàg. 11; doc. 17, pàgs. 11-12; doc. 18, pàg. 12; doc. 19, pàgs. 12-13; doc. 38, pàgs. 26-27; doc. 122, pàg. 87; doc. 136, pàg. 96; doc. 146, pàg. 104; doc. 249, pàg. 173; doc. 259, pàg. 175; doc. 400, pàgs. 274-276; doc. 456, pàg. 314 i doc. 511, pàgs. 384-385.