Situació
Vista de l’interior d’aquesta església, utilitzada com a borda fins a l’actualitat.
ECSA - A. Roig
Les ruïnes d’aquesta antiga esglesiola són situades en el lloc conegut com el Rial, al nord del poble de Baén.
Mapa: 33-11(252). Situació: 31TCG445884.
Per a accedir-hi cal agafar la pista de terra que surt a l’entrada del poble de Gerri i s’enfila per sobre del Riu Major passant per Baén i arriba fins a Noves de Segre, al costat de la carretera de la Seu d’Urgell. Des de Baén, i seguint la pista costa amunt, s’arriba, just per sota d’una gran casa forestal, a un corriol que cal prendre; en qüestió de mitja hora en direcció nord s’arriba a un conjunt de runes que en un temps van servir com a magatzem, i on avui encara és poden identificar les poques restes del que fou l’església de Sant Sebastià. (ARD)
Història
L’únic esment concret que coneixem del lloc de Rial és de l’any 1209, en què Arnau Galliner s’ofereix, com a donat i confrare, al monestir de Gerri, amb dues terres de Solduga, una d’elles anomenada “vocatur terra de Rial”.
De l’església de Sant Sebastià que hi ha en aquest indret no tenim referències documentals concretes, però no podem excloure que alguna de les notícies de la propera església del lloc de Sant Sebastià facin referència a aquesta església de Rial; tanmateix, no hi ha cap prova que permeti constatar-ho. (MLIC-JAA)
Església
Planta encara visible d’aquest temple, tot i l’abandonament i la degradació de l’edifici.
A. Roig i J. Roig
Durant un cert temps aquest conjunt fou reaprofitat com a bordes, i es va condicionar per a aquesta finalitat, rebaixant tot el mur de migdia de l’església, tot i que ja era enrunada i sense sostre de temps enrere. És precisament per aquest mur de migdia que es pot accedir a l’interior de la nau, tot i que prèviament s’ha d’esbrossar el pas. El perímetre exterior del temple és cobert de terra i enderrocs.
Per les estructures visibles es pot identificar com una construcció d’una certa magnitud, segurament d’una sola nau rectangular, amb una capçalera a llevant formada per un absis semicircular obert a través d’un arc presbiteral doble i en degradació.
Per les característiques dels murs laterals de la nau, creiem que era coberta amb un embigat de fusta, al contrari de l’absis, que era cobert amb volta de quart d’esfera.
Els paraments dels murs interiors presenten un aparell de carreus trencat a martell i disposats en filades regulars i a trencajunt. Palesen les formes constructives pròpies del segle XI.
En el muntant esquerre de l’arc triomfal s’obre, a 1, 5 m del terra, una petita fornícula quadrada, possible reconditori per a una llum permanent.
En l’indret on s’assenta aquest temple, es poden veure per tot el rodal altres restes de velles construccions, que creiem identificar com les runes d’un antic despoblat, del qual aquesta esglesiola de Sant Sebastià seria el temple parroquial. (ARD)
Bibliografia
- Buron, 1980, pàg. 257
- Vidal-Vilaseca, 1987-90, vol. II, pàg. 243
- Puig, 1991, vol. II, doc. 198, pàg. 141.