Situació
Església parroquial en ruïna irreversible situada als afores del poble.
ECSA - A. Roig
L’antiga església de Sant Romà es troba als afores del poble d’Useu.
Mapa: 33-11(252). Situació: 31TCG427861.
Per a arribar-hi cal seguir el mateix itinerari que s’ha descrit en la monografia anterior, i un cop arribats a Useu, s’ha d’agafar un fressat corriol en direcció a llevant, i en uns cinc minuts ens trobarem al davant dels antics fossat i església de Sant Romà. (ARD)
Història
La vila d’Useu apareix vinculada a la jurisdicció del monestir de Gerri en els documents coneguts com falsos I, II, IV i en la interpolació a l’acta fundacional del monestir de Gerri, datats a partir del 782, on la vila Ozede, Osez, Osert o Osegh, apareix entre les donacions al monestir.
El primer esment de data fiable de la vila d’Useu és de l’any 1099, quan els comtes Artau II i Eslonça donaren al monestir de Gerri la meitat dels cens, i servei, d’un capmàs “in villa Oseze”.
L’església de Sant Romà, situada a la vila d’Useu, només apareix esmentada l’any 1164, en la butlla del papa Alexandre III de confirmació de béns del monestir de Gerri; hi consta l’església de Sant Romà d’Useu, amb la seva vila i els seus alous, com una possessió del dit cenobi.
L’any 1904 Sant Romà d’Useu era inclosa a la parròquia de Baén. Actualment depèn de Gerri de la Sal. (MLIC-JAA)
Església
L’estat actual d’aquest edifici és d’enderroc irreversible, i se’n conserven en peu el mur de tramuntana i la conca absidal. De les altres dues parets, el munt de pedres en delimita el perímetre. Adossat al mur de ponent hi ha l’antic cementiri, avui totalment desafectat. Tot aquest conjunt era l’antic servei parroquial del poble.
És una església d’estructura senzilla, amb una nau de planta rectangular (de 8 m de llarg × 4, 5 d’ample), capçada a llevant per un absis semicircular obert a la nau per un sol plec que forma l’arc presbiteral. Hi ha la possibilitat que l’enllaç fos de doble arc, però el regruiximent posterior dels murs laterals va eliminar un d’aquests plecs. L’última coberta devia ser una volta de perfil semicircular, reforçada en el seu moment per dos arcs torals i el regruiximent dels murs laterals amb tres arcs formers a cada costat. La coberta de l’absis és una volta de quart d’esfera.
La continuïtat d’utilització de l’espai del cementiri va fer que s’inutilitzés la porta d’accés a l’església, que s’obria en el costat de ponent, segurament protegida per una petita porxada. Al centre de l’absis hi ha una finestra cegada, amb arc de mig punt rodó i d’una sola esqueixada.
El parament exterior és obrat amb un aparell de pedres regulars treballades i disposades en filades horitzontals i a trencajunt.
A l’interior de l’edifici es poden veure encara en el mur de tramuntana i a l’absis les restes de l’arrebossat de calç i sorra que les cobria.
Encara avui, en l’intradós de l’arc absidal es poden identificar sobre el morter més antic restes de pintures d’una sanefa ornamental que decoraria aquesta part de l’absis. També en la conca superior d’aquest espai es veuen altres restes pictòriques molt malmeses que impossibiliten la seva identificació.
La construcció d’aquest edifici, amb el posterior canvi de coberta, es pot situar entre el final del segle XI i principi del segle XII. (ARD)
Pica
Pica beneitera que es conservava a l’interior de l’església, encastada en un mur.
Arxiu Gavín
A l’interior de Sant Romà d’Useu es conservava una pica beneitera decorada amb relleus que anava encastada a la paret. El vas era de secció semicircular i la boca de secció plana. Per una fotografia conservada a l’Arxiu Gavín, no sembla que el peu correspongui a la mateixa peça.
La decoració es desenvolupa al llarg del perímetre exterior del vas. Es tracta d’una sèrie d’arcuacions que inscriuen un motiu en forma de punta de llança o de fulla. El relleu és treballat en incisió amb una tècnica semblant a la talla a bisell, la qual cosa produeix un augment dels valors volumètrics i crea la sensació de clar-obscur.
És difícil concretar una datació per a aquest tipus de peces, ja que es tracta de treballs fets per artesans en centres de poca rellevància artística. Actualment no sabem on es troba. (TGV)
Bibliografia
Bibliografia sobre l’església
- ACU. Plan parroquial del Obispado de Urgel, 1904, pàg. 241
- Abadal, 1955, vol. III(II), doc. 1, pàg. 280
- Puig, 1979, vol. II, pàgs. 347-377
- Buron, 1980, pàg. 264
- Gavín, 1981b, vol. 9, pàg. 163
- Vidal-Vilaseca, 1987-90, vol. II, pàg. 249
- Puig, 1991, vol. II, doc. 68, pàg. 48; doc. 97, pàgs. 67-68; doc. 142, pàg. 101; doc. 143, pàg. 102; doc. 153, pàgs. 109-111; doc. 160, pàgs. 116-117; doc. 169, pàg. 123; doc. 191, pàgs. 136-137; doc. 279, pàgs. 189-190; doc. 401, pàgs. 276-277; doc. 403, pàgs. 284-285; doc. 457, pàgs. 314-320; doc. 469, pàgs. 332-334; doc. 470, pàgs. 334-336; doc. 543, pàgs. 397-399; FG-I, II i IV, pàgs. 400-404 i Interpolació de l’acta fundacional, pàgs. 413-414.
Bibliografia sobre la pica
- Gavín, 1981b, pàg. 37.