Situació
El poble de Cuberes, actualment abandonat, es troba a l’extrem de llevant de la serra de Cuberes, en els seus vessants de tramuntana, al cap d’una verda clotada tocant ja als límits amb l’Alt Urgell. L’església es troba una mica apartada del poble.
Mapa: 33-11(252). Situació: 31TCG471824.
Actualment, l’accés ja és molt difícil a causa de l’abandonament dels antics camins, i tan sols es poden utilitzar, amb totes les reserves, les noves pistes forestals. Des del pont de Baén a baix a la Noguera Pallaresa surt una pista que porta a la font de Comacalent, i sempre remuntant el fort pendent del bosc de la Pentina, porta pel vessant nord de la serra fins a la casa forestal i el despoblat de Cuberes. El recorregut és d’uns 22 km de pista en molt mal estat. (ARD)
Història
El primer esment de data no precisa del castell de Cuberes es troba en el document anomenat fals III de Gerri, on el castell de Cuberes, la vila i l’església són esmentats com una donació del comte Frèdol al monestir de Gerri.
El lloc de Cuberes és esmentat entre el 1048 i el 1050, quan el comte Artau I i la seva esposa Constança donaren al monestir de Gerri el castell de Cuberes amb els seus homes i termes.
Aquesta donació devia tenir algunes vicissituds, ja el 1096 es documenta el castell de Cuberes, quan Mir Arnau amenaça amb cedir-lo al monestir de Gerri si el comte Artau II no en redimia l’empenyorament.
Novament, el 1115, el castell de Cuberes és objecte de disputa en un judici comtal, ara entre l’abat de Gerri i Guillem Armand i els seus fills. El castell queda en mans de l’abat, que el cedeix en feu a Guillem Armand, amb dues terceres parts de l’esplet, mentre que la tercera part restant i l’església amb les primícies, oblacions, defuncions i l’alou amb un home queda en mans del monestir.
L’església de Sant Sadurní de Cuberes apareix l’any 1105 com a església restituïda al monestir de Gerri pel bisbe Ot d’Urgell, possessió que és confirmada el 1164 en la butlla del papa Alexandre III de confirmació de béns del monestir.
El 1337 era rector de Cuberes el sagristà de Gerri, Guillem d’Osau. No és possible identificar l’església de Sant Sadurní amb Santa Magdalena de Cuberes, ja que entre les ruïnes del despoblat es poden veure vestigis de totes dues construccions. Aquesta darrera, la de Santa Magdalena, l’any 1904 encara gaudia de categoria parroquial dins l’arxiprestat de Gerri de la Sal. (MLIC-JAA)
Església
De les restes de l’església de Sant Sadurní, hi ha una descripció publicada per Buron on es diu que “aquesta antiga església parroquial era d’una nau amb dos absis i dues absidioles formant creuer...” i del qual gairebé no resta res, “...se’n veu la base de l’absidiola nord i s’endevina la planta de l’absis” (Buron, 1980, pàg. 258).
Hi ha una altra aportació sobre aquesta desapareguda església amb el coneixement de la tradició popular de la gent del país, que situa aquest topònim entre les restes d’edificacions que encara s’alcen en el cim del turó que domina el despoblat, i que amb tota seguretat es poden identificar com les restes del castell de Cuberes, del qual es conserven restes dels murs perimetrals, junt amb el traçat d’altres estances de l’interior del recinte. En la part més alta d’aquest turó encastellat, i formant part del servei intern del conjunt, és on encara es poden identificar les poques restes de fonamentació de l’esglesiola de Sant Sadurní, que era una construcció petita d’una sola nau rectangular i un absis semicircular seguit. Entre el conjunt de les velles cases del poble també es conserven les restes d’una altra església, d’obra més moderna i que tenia l’advocació de santa Magdalena.
L’església del castell podria ser obrada al principi del segle XI, tot i que amb un estudi arqueològic de prospecció es podria confirmar una major antiguitat del conjunt. (ARD)
Bibliografia
- Buron, 1980, pàg. 258
- Puig, 1991, vol. II, doc. 8, pàgs. 5-6; doc. 108, pàgs. 75-77; doc. 91, pàgs. 162-163 i doc. 138, pàgs. 97-98.