Situació
Petita ermita situada en un cimal de més de 1.800 m, que només es diferencia d’una borda pel seu absis.
ECSA - A. Roig
L’ermita de Sant Quiri, que dona nom a un cim i una collada propers, es troba situada dalt d’un puig de 1 839 m al terme de l’actual despoblat d’Ancs, al límit amb el municipi de la Torre de Cabdella.
Mapa: 33-10(214). Situació: 31TCG367956.
Per a arribar-hi cal agafar un corriol en direcció nord que surt del capdamunt del poble abandonat d’Ancs, i després d’una hora de forta pujada porta just davant l’ermita. Cada any s’hi celebrava un aplec per la festa del sant. (ARD)
Història
Fins a l’actualitat no han estat localitzades referències documentals que puguin reconstruir el passat històric d’aquesta petita ermita, tot i que, pel seu titular, hom pot suposar-li una existència força dilatada en el temps. (MLIR)
Església
Aquesta petita capella és d’una sola nau de planta rectangular, amb un absis semicircular, que en la part posterior i en el punt d’unió amb la nau presenta un ressalt tan mínim que fa pensar en una obra de parament seguit.
L’absis està sobrealçat fins a igualar-se en un sol nivell de coberta, que té dos vessants amb teulada de lloses de pedra del país, obrada sobre encavallades de fusta.
Els paraments dels murs són de pedres, tan sols, trencades i disposades en filades irregulars. La porta d’entrada s’obre en el mur de ponent i té una llinda rectangular de pedra. L’interior de la capella està arrebossat amb calç i sorra.
L’any 1989 es van fer unes petites obres de reparació de l’edifici, concretament a la teulada i en els murs exteriors, i també es va reformar l’assentament de l’altar.
L’assignació de l’edifici com una obra romànica es fa difícil a causa de la simplicitat de les seves formes. La troballa fortuïta d’un petit reliquiari ha ajudat a definir l’assignació medieval d’aquesta ermita, de datació imprecisa. (ARD)
Lipsanoteca
Durant unes obres de restauració fetes a l’estiu del 1989 a l’ermita de Sant Quiri, es va reparar, entre d’altres elements, tota l’estructura de l’altar per donar-li una major consistència i funcionalitat. Arran d’aquests treballs va aparèixer, dins de la base de suport de la mesa d’altar, un petit reconditori amb una lipsanoteca a dins.
Aquesta lipsanoteca és de forma prismàtica (fa 7 cm de llarg, 4 cm d’ample i 4 cm d’alçada) i està tallada en un sol bloc de fusta. Té una tapa corredissa, feta amb el mateix tipus de fusta, que s’encaixa a la capseta mitjançant una ranura esbiaixada, amb forma de guia. A l’interior, que és llis i sense cap mena de decoració, hi havia dipositats petits fragments de roba d’un color cru, junt amb minúsculs fragments d’ossets informes; sembla que també hi havia petits trossets de paper o pergamí, tot i que aquest aspecte encara resta per confirmar.
En finalitzar la remodelació de l’altar, la lipsanoteca es va tornar a dipositar dins el seu reconditori, on es manté coberta per la llosa de la mesa d’altar. Segons la seva tipologia formal i contrastant-la amb els nombrosos paral·lels avui existents, es pot datar dins el segle XII. (ARD)
Bibliografia
- Buron, 1980, pàg. 256.