Situació
Façana de ponent, austera i poc expressiva, d’aquesta interessant església de tres naus.
ECSA - J.A. Adell
L’església de Sant Joan d’Aurós és situada uns 200 mal sud de la casa d’Aurós, que és a uns 3 km d’Unarre, sobre la carretera que va a Gavàs i Cerbi. (JAA)
Mapa: 34-9(182). Situació: 31TCH486225.
Història
No es té constància documental d’aquesta església, situada al lloc d’Aurós, que formava part de la jurisdicció de la vall d’Àneu, i que a la primera meitat del segle XIX havia gaudit de jurisdicció pròpia. Actualment, l’església de Sant Joan és reduïda a la categoria d’ermita. (MLlC)
Església
Planta de l’església, amb indicació de la situació dels absis desapareguts.
J.A. Adell
Es tracta d’un edifici molt interessant, malgrat les transformacions sofertes, que n’han modificat profundament l’espai interior i li han fet perdre la seva capçalera original, de la qual només es conserven vestigis. Originàriament, era un edifici de planta basilical amb tres naus, capçades a llevant per sengles absis semicirculars precedits d’arcs presbiterals, dels quals es conserven els arcs corresponents a l’absidiola nord, i part dels de l’absis central i de l’absidiola sud; els absis s’han perdut totalment, i només es conserven vestigis del mur de façana de l’absis central, reaprofitat com a mur de marge.
La nau lateral nord es conserva íntegrament, amb els tres arcs formers que la separen de la nau central, que arrenquen de pilars rectangulars i d’un llenç de paret perpendicular al mur de la façana de ponent. Un dels arcs encara conserva les seves impostes, molt simples, formades per una simple llosa. La nau lateral sud ha estat molt més alterada: se n’ha modificat totalment el mur de façana i tot l’angle sud-oest de l’església, incloent-hi l’arc former, que és fragmentat. El sector de llevant de les naus fou modificat en la reforma de la capçalera, definida per la testera de la nau central coberta amb volta d’aresta, i amb les testeres de les naus laterals tancades i adaptades com a sagristies, en els murs de les quals encara són visibles els arcs formers, que separaven les naus.
Actualment, hi ha una única coberta amb dos vessants sobre una estructura de fusta, que abasta tot el cos de les naus; de fet, però, aquesta forma no respon a l’estructura original, com es fa palès en el mur situat per sobre els arcs formers del col·lateral sud, on es conserven vestigis molt clars d’una finestra de doble esqueixada que il·luminava la nau central per sobre de la coberta de la nau lateral; és per això que es pot suposar que la nau central era més alta que les laterals. Al mur del lateral nord no s’observen vestigis de finestres, per la qual cosa cal pensar que només hi hauria finestres en la façana sud, situació que no és estranya en altres edificis catalans del mateix tipus i la mateixa època, com la ruïnosa església del monestir de Sant Pere del Burgal.
Vista de l’interior, amb els arcs formers que comuniquen les tres naus, les quals han perdut els primitius absis.
ECSA - J.A. Adell
La porta s’obre a la façana de ponent, i és resolta en arc de mig punt emfasitzada per un arc en degradació, que arrenca d’una senzilla imposta formada per una simple llosa.
A la testera d’aquesta mateixa façana de ponent hi ha un petit campanar d’espadanya d’un sol ull.
L’aparell en les parts originals és de peces allargassades de pedra llosenca, disposades uniformement en filades horitzontals, mentre que a les parts reformades l’aparell és de reble de pedra llosenca alternant amb blocs de granit. Els paraments interiors i els exteriors són emblanquinats amb morter de calç.
A la porta de l’església figura la data del 1910, que podria correspondre també al procés de reforma de l’edifici.
A desgrat de les reformes que el desfiguren, l’església de Sant Joan d’Aurós és un edifici molt interessant, concebut amb una tipologia molt ambiciosa, que cal relacionar amb altres edificis del seu entorn com les esglésies de Sant Pere de Sorpe, de tipologia no tan ben resolta, o la del monestir de Sant Pere del Burgal, amb altres elements excepcionalment singulars que, com la d’Aurós, cal situar a cavall entre els segles XI i XII. La tipologia d’aquestes esglésies està plenament integrada dins les fórmules pirinenques de l’arquitectura llombarda; cal considerar la datació de l’església d’Aurós més aviat dins el segle XI, ja que la pèrdua de la capçalera impedeix de precisar-ne la filiació. (JAA)