Situació
Església d’una sola nau, amb un absis decorat per arcuacions i lesenes llombardes, i el campanar d’espadanya constituït per un mur perpendicular a la nau.
J. Pahissa
L’església de Sant Sebastià és a la part alta del poble d’Estaron, i s’hi arriba per una carretera que surt de la carretera de Llavorsí a Esterri d’Àneu. (JAA)
Mapa: 34-9(182). Situació: 31TCH515105.
Història
La primera menció, i per ara l’única que es coneix de la vila d’Estaron, és la deixa d’una vinya situada en aquest terme a favor del monestir de Sant Pere del Burgal, feta pel comte Borrell en el seu testament datat al final del segle X.
De l’església, dedicada a sant Sebastià màrtir, i integrada al deganat de Cardós com a sufragània de Santa Maria d’Aidí, no ens han pervingut notícies anteriors al segle XVI. Pels volts del 1526 era rector de totes dues esglésies Jaume Felip. Estaron apareix també com a sufragània d’Aidí en el llibre de visites del 1575 i en el del 1758, dins l’oficialat de Cardós, i així mateix l’any 1904. Actualment depèn de la parroquial de Llavorsí. (MLlC)
Església
És un edifici d’una sola nau, coberta amb estructura d’embigat de fusta, i capçada a llevant per un absis semicircular precedit d’un ampli tram presbiterial, cobert amb volta de canó, que forma a l’exterior un cos volumètric interposat entre el cos de la nau i el semicilindre absidal.
La porta, resolta en arc de mig punt emfasitzada per una arquivolta, s’obre en la façana sud, on també hi ha una finestra de doble esqueixada, oberta en el tram presbiteral. Al centre de l’absis hi ha una altra finestra, de doble esqueixada, i una tercera s’obre en el mur de ponent, on conserva restes de l’arrebossat i presenta una decoració formada per dos caps esculpits esquemàticament, encastats en el mur per sobre de la finestra.
Les façanes no tenen ornamentació, llevat de la façana absidal, on es desenvolupa una decoració formada pels clàssics motius llombards de les arcuacions sota el ràfec, agrupades en sèries de tres entre lesenes.
A l’angle sud-est de l’església hi ha el campanar d’espadanya, format per un mur perpendicular al mur de la nau, en una disposició molt semblant a la que retrobem en el porxo de l’església de Sant Feliu de la Força d’Àreu. Com en aquest edifici, a Estaron, el mur del campanar tanca l’accés a l’àmbit de la porta de l’església, i en la seva part baixa hi ha un pas, o porta, resolta en arc de mig punt. A la part alta, el campanar presenta dos ulls, en arc escanyat, i un tercer arc més petit en el tram de mur col·locat sobre la testera de l’església.
L’aparell és de carreu de pedra llosenca, allargassada, col·locat en filades uniformes i horitzontals, amb els elements singulars, especialment les arcuacions i lesenes, realitzades en pedra tosca. El mur del campanar presenta una construcció molt semblant a la de l’església, però clarament posterior i afegit a l’obra d’aquesta; i la capçada superior presenta un perfil graonat molt característic de la construcció pallaresa.
Les seves característiques arquitectòniques i ornamentals la situen perfectament entre les obres plenament adscrites a les formes llombardes en la seva plenitud a partir de la segona meitat del segle XI. (JAA)
Bibliografia
- ACU. Llibre de Visites, 1575, núm. 32, foli 145v
- ACU. Llibre de Visites, 1758, núm. 112, foli 204r/v
- ACU. Plan Parroquial del Obispado de Urgel, 1904, pàg. 291
- Abadal, 1955, vol. III(II), doc. 320, pàgs. 455-456
- Vidal-Vilaseca, 1987-90, vol. I, pàg. 373.