Situació
J. Tous
La capella de Santa Eulàlia és al costat del mas Serra, una gran casa aïllada que hi ha a 1 km de Lladorre, a la riba esquerra del riu de Cardós. (JAA)
Mapa: 34-9(182). Situació: 31TCH565197.
Història
El lloc de Serra, a l’igual que els altres pobles de la Vall de Cardós, figura en l’acta de consagració de l’església de Sant Martí de Cardós o del Pui, del 1146, amb una contribució anual de mig modi de cereal. Segons el capbreu de la cambreria del monestir de Gerri, redactat vers l’any 1338, aquest hi tenia un mas i terres. També la comanda de Susterris, segons el capbreu del 1378, hi tenia possessions. La jurisdicció era dels comtes de Pallars, i a partir del final del segle XV, passà als ducs de Cardona.
L’any 1314 Santa Eulàlia de Serra gaudia de la categoria d’església parroquial; per contra, en una relació d’esglésies i beneficis de l’oficialat de Cardós, datable al segle XVI, sols figura el benefici de Santa Eulàlia, que en aquell moment obtenia Joan Graells, i no s’esmenta enlloc la rectoria de Santa Eulàlia. En la visita pastoral del 1758, consta com a sufragània de Lleret. En el Plan Parroquial.., del 1904, la capella particular de Santa Eulàlia fou segregada de Lleret i integrada a la parròquia de Lladorre. (MLIC)
Església
J.A. Adell
És un edifici d’una sola nau, coberta amb una estructura d’embigat de fusta i capçada a llevant per un absis semicircular, precedit d’un arc presbiteral.
La porta s’obre en la façana sud, i és d’un arc adovellat extradossat per un guardapols, que arrenca de dues impostes. L’arc és realitzat, com els brancals, en pedra granítica molt clara, que destaca poderosament en el conjunt de les façanes. Interiorment, el cap-i-alt de la porta és format per un arc escanyat.
En la façana sud hi ha una finestra de doble esqueixada, i en l’absis n’hi ha dues més, de les quals la situada en el centre presenta un acabat exterior format per l’arrebossat, amb juntes incises, que la fan destacar en el parament.
Interiorment, l’edifici és del tot arrebossat, i s’observen petits vestigis de pintura mural en els brancals de l’arc presbiterial. Exteriorment, presenta un aparell de reble de pedra llosenca disposada de manera horitzontal, llevat del mur de ponent on hi ha dues filades de lloses grans, disposades en opus spicatum, just a la base del campanar d’espadanya d’un sol ull que corona el mur.
No es pot atribuir un valor cronològic absolut a l’opus spicatum, element constructiu perfectament integrat en un edifici que cal datar dins el segle XII per la cura en la seva execució. Per a explicar la seva presència caldria pensar més aviat en raons de tipus tecnològic vinculades, potser, a la càrrega del campanar, i fonamentades en la tradició constructiva d’un tipus d’aparell que a la mateixa vall continua emprant-se fins ben avançat el segle XII, en edificis com Sant Martí de Cardós. (JAA)
Portada
ECSA - E. Pablo
La portada d’accés a l’església es compon d’un arc de mig punt que es recolza en una línia d’impostes i uns brancals de carreus ben escairats, tot de pedra granítica. Malgrat el bon treball de talla dels carreus, s’aprecien petits errors en el càlcul, ja que els coixins i l’arcada exterior arriben forçats a la línia d’impostes.
La decoració és d’una senzillesa i una claredat palmàries. Un parell de línies paral·leles incises ressegueixen l’arc exterior. La imposta de l’esquerra és decorada alternant semicilindres i semiesferes, i la dreta amb semiesferes, alternant-ne de llises i d’incises.
Vist que la decoració s’adiu perfectament amb el repertori d’un període prou ampli (segles XII-XIII), creiem que cal fer cor respondre la datació amb la de la construcció de l’edifici, és a dii el segle XII. (DLG)
Bibliografia
Bibliografia sobre l’església
- ACU, Llibres de Visites, 1758, núm. 112, folis 234v-235r
- ACU, Plan Parroquial del Obispado de Urgel, 1904, pàgs. 294-295
- ACV, Llibres de Visites del Bisbat d’Urgell, calaix 31/41, vol. IV (1314-1315)
- Bertran, 1986-87, vol. VIII, pàg. 415
- Vidal-Vilaseca, 1987-90, vol. I, pàg. 395
- Puig, 1991, vol. II, doc. 134, pàg. 95 i doc. 338, pàg. 395.
Bibliografia sobre la portada
- Buron, [1977] 1980, pàg. 260
- Vidal-Vilaseca, 1987-90, vol. I, pàgs. 317 i 395.