Situació
Aspecte de les ruïnes d’aquest castell, estratègicament situat en un turó on s’uneixen els camins que comuniquen la vall de la Noguera Pallaresa amb la vall de la Noguera de Cardós.
ECSA - J. Bolòs
Castell situat damunt del poble de Llavorsí, al cim d’un turó, sobre la confluència de la Noguera Pallaresa amb la Noguera de Cardós.
Mapa: 34-10(215). Situació: 31TCH532059.
Venint de Llavorsí i anant cap a Sort, abans d’arribar al primer túnel cal trencar a mà esquerra. Seguint per un camí carreter, es passa pel costat d’una casa abandonada i s’arriba a una masia encara habitada. A peu, cal travessar uns camps i pujar fins a un petit turó on hi ha una torre d’alta tensió. El camí hi és senyalitzat. (JBM-JJBR)
Història
El castell de Gilareny és esmentat per primera vegada en el privilegi de l’any 966 pel qual el papa Joan XIII posà sota la directa protecció i jurisdicció de Roma el monestir de Gerri i totes les seves possessions, entre elles “omnibus villis et parrochiis suis que sunt de castro Gelarende sicuti tenditurque in castro Leorte”. Un document de l’any 1066 torna a esmentar els llocs Gilareny i Llort com a afrontacions extremes, però precisa: “ipso ponte qui est ad locum Gilaren seu foro nundinali, qui vulgus dicitur Merchato”.
En una convinença datada el 1076, el comte Ramon V del Pallars Jussà posà fi a les rancures que havia fet al seu feudatari Ficapal. Aquest rebé del comte el castell de Gilareny i la Vallferrera i prometé donar-li potestat tal com el seu pare Guitart ho havia fet en altre temps. Davant l’absència de Ficapal i l’eventualitat que no retornés, el comte Pere Ramon I (1098-1113) renovà el pacte sobre el castell de Gilareny i la Vall Ferrera (aleshores ja infeudada a Tedball, germà de Ficapal) amb la seva muller Sibilla, tot preveient la transmissió del feu al fill seu i de Ficapal. En una relació de querimònies datada del 1105, es fa referència al castell de Gilareny, amb les seves parròquies i delmes, que havia estat injustament pres al monestir de Gerri pel comte Ramon i pel seu veguer o feudatari.
A partir del segle XII, i seguint la tendència de la resta de castells del Pallars Sobirà després de l’etapa de lluites intestines de la família comtal, Gilareny caigué definitivament en mans de la dinastia dels Artaus. L’any 1130 Artau III cedí, entre altres, el castell de Gilareny a Arnau Mir Garreta.
L’any 1298 Roger Bernat III, comte de Foix i vescomte de Castellbò, es negà a lliurar els llocs i els castells de Tírvia, Glorieta, Biuse i Arestui, empenyorats per Blanca de Bellera quan aquesta li retornà els 53 000 sous melgoresos. El rei recolzà la reclamació de Blanca i el comte de Foix es posà del costat d’Arnau d’Espanya en la guerra del Pallars. Consta que els gascons envaïren el Pallars i prengueren les forces de Berrós, Llavorsí, Escaló, Llort i Gilareny.
L’any 1347 Pere el Cerimoniós convingué amb el comte Ramon Roger II que, en cas de donar-li la potestat del comtat del Pallars, només la prengués d’uns determinats pobles, entre els quals València i Gilareny. (PBM)
Castell
Planta del castell, format per un ampli recinte gairebé desaparegut i una interessant torre d’angles roms.
J. Bolòs
El castell de Gilareny es compon d’una torre de planta quasi quadrada, però amb els angles roms, i d’un recinte ampli que s’estén a la seva banda occidental. A més, a la banda nord hi ha diverses casetes que sembla que són barraques construïdes durant la guerra civil dels anys 1936-39 (Camp, 1983, pàgs. 83-84).
L’element més important d’aquest conjunt és una torre que té una planta trapezoidal i els angles arrodonits, situada al punt més elevat del turó. Fa, de sud a nord, 6,2 m, i d’est a oest, 6,9 m. Actualment, se’n conserva una alçada de poc més d’1,5 m, sobre una roca prominent. És formada per lloses planes de llicorella (de 10 cm d’alçada × 30 cm de llargada, per exemple), unides amb fang.
A la banda oest de la torre hi ha un recinte ampli que fa 11,7 m de llarg × 6,3 m d’ample. El costat que es conserva en més bon estat d’aquest clos tancat per unes muralles és el meridional, on hi ha restes d’una paret amb un gruix de 130 cm i una alçada de 3 m. També s’endevina l’existència d’una paret de tancament a l’extrem de ponent. A part, hi ha, en aquesta mateixa banda, alguns altres murs, com una paret de forma corba que surt del mur sud en direcció oest.
Datar unes construccions fetes amb llicorella gairebé sense treballar i unida només amb fang és molt difícil. Com en molts altres edificis d’aquesta comarca, hem d’establir la datació més aviat d’acord amb la funcionalitat de la construcció i amb la seva tipologia, a base d’establir comparacions amb allò que trobem en altres comarques. En aquest cas, tot i que és difícil d’assegurar-ho sense fer-hi una acurada excavació arqueològica, és molt probable que calgui datar la torre central cap a l’any 1000. Per la seva forma amb els angles roms, la podem relacionar amb les construccions que es feren en la zona de marca o frontera en aquests anys, com pot ser el castell de Font-rubí o el castell de Can Pascol a Castellví de la Marca, tots dos situats a la comarca de l’Alt Penedès. Hem afirmat ja en altres llocs que potser representen unes formes de transició entre les construccions de planta quadrangular i angles rectes i les formes arrodonides o circulars que trobarem sovint d’ençà d’aquest segle desè. La tendència a les formes arrodonides encara degué ser afavorida en aquestes contrades a causa del tipus de material utilitzat. Sigui com sigui, hem de ser conscients que només veiem una molt petita part d’allò que hi havia i no sabem res de com era la part alta de la torre, ni de com era el clos de muralles o les construccions que foren bastides al seu interior. (JBM-JJBR)
Bibliografia
- Rocafort, s.d., pàgs. 707-709
- Miret, 1900, pàg. 223
- Coy, 1906, pàgs. 97, 105, 108 i 110
- Miquel, 1945-47, vol. I, pàgs. 103-105
- Abadal, 1955, vol. III(I), pàgs. 19-20 i doc. 200, pàgs. 388-390
- Sobrequés, 1970, pàgs. 98 i 204
- Camp, 1983, pàgs. 12, 16 i 83-84
- Valls, 1988, pàgs. 287-288
- Puig, 1991, vol. II, doc. 90, pàgs. 61-62
- Butlletí de l’APVF, 1992, núm. 15, pàg. 131.