Situació
La capella de Sant Jaume d’Arestui, situada sobre un penyal, esdevé una magnífica miranda d’un ampli sector de la comarca.
ECSA - J.A. Adell
L’església de Sant Jaume es troba al cim d’un penyal que domina el poble d’Arestui, que és situat sobre la pista que de la carretera de Sort a Esterri d’Àneu porta cap a Baiasca.
Mapa: 34-9(182). Situació: 31TCH505074.
Per a anar-hi cal prendre una pista que surt de la carretera que va a Baiasca, a uns 3 km d’Arestui i 1 km abans d’arribar a Baiasca, i que puja pel bosc; recorreguts 5 km, en un revolt molt pronunciat a la dreta, surt un camí en mal estat a l’esquerra, que en 1,2 km arriba a una clariana. L’església es troba a uns 50 m, construïda totalment a frec de l’espadat pel seu costat sud. (JAA)
Història
No hem trobat referències documentals específiques d’aquesta església, que és una simple capella dependent de la parròquia d’Arestui, i que potser es podria identificar amb la capella de Sant Joan, visitada l’any 1738, quan només s’hi feia missa dues vegades l’any. En la relació del 1904, dins la parròquia de Baiasca, s’esmenta una capella de Sant Jaume. (MLIC)
Església
Planta de l’edifici, que recorda la tipologia dels edificis anteriors a l’època romànica.
J.A. Adell
Vista de l’interior de la capella, coberta amb un rústic embigat sobre encavallades.
ECSA - J.A. Adell
Es tracta d’un edifici d’una sola nau, coberta amb una estructura d’embigat, sobre encavallades, i capçada a llevant per un absis rectangular, obert directament a la nau, i cobert amb volta de canó. La porta s’obre a la façana nord, resolta en arc de mig punt, i a la façana oest s’obre una finestra quadrada que correspon al procés de reforma que tingué l’edifici, en el qual s’afegí el cor alt a l’extrem de ponent de la nau. Les úniques finestres originals són situades als murs nord i sud de l’absis, resoltes amb obertures d’una sola esqueixada, de les quals la sud és parcialment paredada, i la nord presenta l’obertura externa de forma trapezoidal i l’ampit graonat.
L’aparell és de reble irregular amb grans carreus ben tallats, col·locats de llarg i través als angles, especialment en el sector de llevant de l’edifici. L’arc de la porta és format amb dovelles de pedra tosca i presenta el parament arrebossat, igual que els paraments interiors.
Les característiques de l’edifici, tant per la tipologia com per la tecnologia constructiva —especialment la presència de grans carreus als angles—, permeten considerar-lo una obra construïda dins els paràmetres arquitectònics característics del segle X català, anteriors a la presència de les formes llombardes. (JAA)
Bibliografia
- ACU, Llibre de Visites, 1758, núm. 112, folis 208r-211r
- ACU, Plan Parroquial del Obispado de Urgel, 1904, pàg. 292
- Vidal-Vilaseca, 1987-90, vol. I, pàg. 399.