Situació
Murs força malmesos de l’angle nord-est d’aquest castell, originàriament de planta rectangular, que es dreça sobre la vila de Rialb.
ECSA - J. Bolòs
Fortificació situada a la part alta del poble de Rialb. Des del turó on es bastí aquest castell es domina el riberal de la vall de la Noguera Pallaresa i una part de la vall lateral d’Àssua.
Mapa: 33-10(214). Situació: 31TCH466012.
Si seguim la carretera, venint de Sort, havent deixat la població de Rialb, surt a mà esquerra una pista que passa pel costat d’una fàbrica de fusta i que porta molt a prop de l’edifici. (JBM-JJBR)
Història
Entre els béns que Ramon Adalbert llegà al monestir de Sant Serni de Tavèrnoles en el seu testament de l’any 1065 consta un alou al castell de Rialb in castro Rialb. Tot i que el castell adquireix aquí el sentit ampli de districte castral o terme jurisdiccional com a marc de localització del bé, ja implica l’existència, almenys des del segle XI, d’una estructura defensiva en un poble, el de Rialb, que apareix configurat en època medieval com una clàssica vila closa emmurallada.
Quan a la darreria del segle XIII torna a ser documentat, el castell ja apareix sota l’òrbita de la família dels Bellera. El 28 de maig de 1281, després del setge de Balaguer que avortà la revolta nobiliària contra Pere II, el baró de Bellera jurà fidelitat al monarca pel castell de Rialb, entre altres del Pallars. L’any 1352 els Bellera empenyoraren la Vall d’Àssua, incloent-hi la jurisdicció de Rialb, al vescomte de Castellbò.
El 25 de juliol de 1435 Jaume de Bellera vengué a perpetuïtat la Vall d’Àssua i la baronia de Rialb al comte Arnau Roger de Pallars pel preu de 10 000 florins. Els procuradors de Jaume de Bellera cediren a Joan I, comte de Foix i vescomte de Castellbò, l’alta justícia dels llocs dependents de la Vall d’Àssua, que passaren a integrar-se dins del vescomtat de Castellbò. Dos mesos més tard, Joan de Santa Coloma, procurador del comte de Foix, anà a la Vall d’Àssua, al castell de Malavila i als llocs d’Altron, Rialb, Olp, Arestui, Biuse, Sant Romà i la vall de Baiasca, per prendre’n possessió, establir els oficials del comte i rebre el jurament de fidelitat dels habitants dels llocs. Com que el comte de Foix va procedir sense el consentiment del rei d’Aragó i sense satisfer el corresponent lluïsme ni prestar homenatge, el mes d’octubre del mateix any el sotsveguer de Pallars ocupà la Vall d’Àssua, Rialb i altres llocs.
Entre el 1436 i el 1439, i en el decurs de les lluites que l’enfrontaren a la reina Maria i a Joan I de Foix per la pretensió d’apoderar-se de les rendes que la comtessa Blanca de Foix posseïa a les valls de Cardós, Espot, Berrós, Llavorsí i Escaló, el comte Arnau Roger IV de Pallars, aliat amb diversos nobles, i ajudat per mercenaris gascons del vescomte de Comenge, assetjà i saquejà, entre d’altres, el castell i la vila de Rialb.
La possessió efectiva i definitiva per part dels Foix de la Vall d’Àssua i la baronia de Rialb, venudes al comte de Pallars l’any 1435, no tingué lloc fins al 1460, en època del comte Gastó IV. Dos anys més tard, però, tot just començada la guerra contra Joan II, el rei Alfons ja havia pres Rialb al comte de Foix.
L’any 1493 Joan, fill del comte de Foix, infeudà a Joan Xiberri, dit Matxicot, veguer del vescomtat de Castellbò, la castlania del castell de Rialb, amb totes les seves rendes i els seus drets, i aquest s’obligà a prestar homenatge, a donar alberg a la comtessa i als seus successors i a reparar l’enrunada fortalesa. Matxicot, l’any 1498, vengué a carta de gràcia pel preu de 2 500 lliures els drets i les rendes que percebia sobre la vila de Rialb i la Vall d’Àssua.
El castell de Rialb fou el centre d’un dels cinc quarters del vescomtat de Castellbò que comprenia les valls d’Àssua i de Baiasca. Capbrevat l’any 1519 en temps del castlà Maxicot, el Spill... del vescomtat de Castellbò en fa la següent descripció: “Lo castell e vila de Rialp són cituats juxta lo flum de la Noguera Pallaresa per una banda e per altre banda lo riu que devalle de la vall d’Àssua. Lo dit castell és junt ab la vila de Rialp, emperò és cituat alt en lo cap de la costa. Està bé murat e una part de muralla nova feta per Machicot.[ ] La vila de Rialp és vila murada, en part de les cases mateixes en part de muralla sola; tota la muralla és contigua ab lo castell a dues bandes. La vila té un carrer pla, baix per lo vall passe un bon rech de aygua d’ont molen los molins. Lo restant de la villa és per la costa.”
El 31 d’agost del 1512, Ferran el Catòlic confiscà el vescomtat de Castellbò, Rialb i la Vall d’Àssua a Joan de Labrit i Caterina de Foix, reis de Navarra i feudataris seus, per haver conspirat i guerrejat contra ell. Seguidament, confirmà als seus vassalls els privilegis reials i procedí a la perpètua incorporació de les jurisdiccions a la Corona. El 23 de gener de 1513 el rei Ferran donà els territoris confiscats—el vescomtat de Castellbò, les valls d’Àssua, Ferrera i d’Andorra, i les viles de Castellbò, Castellciutat i Rialb— a la seva muller, Germana de Foix. Confirmats l’any 1523 per l’emperador Carles I a Germana de Foix, els dominis foren subinfeudats cinc anys més tard a Lluís Oliver de Boteller. L’any 1548 la Corona redimí a Lluís Oliver el vescomtat de Castellbò amb els seus dominis. (PBM)
Castell
Del castell de Rialb actualment només es conserva l’angle del nord-est. El mur nord fa 4,55 m de llarg i el mur est, uns 7,5 m. Cal suposar que era una construcció quadrangular. El gruix dels murs és, a peu pla, de 130 cm; a la part alta fa uns 30 cm menys. A baix es pot veure una espitllera al mur nord i dues més al mur est. A l’interior tenen una amplada de 125 cm i una alçada de 150 cm; són acabades amb un arc de mig punt. A l’exterior fan 70 cm d’alçada per uns 10 cm d’amplada. Al nivell del primer pis també es poden veure tres espitlleres més. Aquesta casa forta actualment té una alçada d’uns 7 m. Les pedres de llicorella de les parets d’aquesta fortificació són unides amb morter de calç; als caires dels murs i a les espitlleres hi ha carreus ben treballats. També crida l’atenció, en les façanes, en especial a la part alta del mur est, que hi hagi intercalades filades de pedres actualment vista, entre els trams de mur recoberts de morter.
A uns 6 m cap al sud d’aquesta construcció, hi ha un tros de paret, que segurament cal relacionar amb el castell; fa uns 4 m de llarg i 118 cm de gruix. Actualment és, però, totalment impossible de saber a quin tipus d’edifici podia pertànyer. A la banda oposada, al nord, hi havia el vall.
Aquesta construcció és considerada per Buron com a romànica. Creiem, tanmateix, a causa de les seves característiques —la planta, el sistema constructiu i, sobretot, les espitlleres— l’hem de considerar d’un moment molt tardà dins l’època estudiada o, fins i tot, potser d’un moment posterior. (JBM-JJBR)
Bibliografia
- Rocafort, s.d., pàgs. 722-725
- Miret, 1900, pàgs. 13-14, 311 i 321-338
- Coy, 1906, pàgs. 91-92, 99-100 i 601
- Sobrequés, 1970, pàg. 205
- Els castells catalans, 1979, vol. VI(II), pàgs. 1434-38
- Tragó, 1982, pàgs. XV i 83-86
- Baraut, 1983, vol. VI, doc. 795, pàgs. 159-160
- Buron, 1989, pàg. 210
- Bringué, 1990, núm. 4, pàgs. 162-163
- Puig, 1991, vol. II, doc. 508, pàgs. 382-383 i doc. 515, pàgs. 386-387.