Situació
Vista de la part sud-oest d’aquest temple esfondrat fa anys.
ECSA - J.A. Adell
Les ruïnes de l’església de Sant Feliu són al cim d’un esperó rocallós que domina el congost que forma el riu d’Estaon quan arriba a la vall del riu de Cardós, aigües amunt del poble de Ribera, just al costat de l’antic camí de Bonestarre a Ribera de Cardós.
Mapa: 34-9(182). Situació: 31TCH541151.
Per a anar-hi cal agafar l’antic camí de Bonestarre a Ribera, i a uns 800 m del poble es passa pel costat de les ruïnes de l’església. (JAA)
Història
L’església de Sant Feliu, actualment inclosa dins del terme de Surri, sembla que abans estava vinculada al lloc de Bonestarre, i no sols per la tradició oral d’anomenar-la Sant Feliu de Bonestarre, sinó també per la seva posició geogràfica i la seva situació sobre el camí que, fins a èpoques recents, unia el poble de Bonestarre amb la Ribera de Cardós, mentre que Surri i el camí que hi mena són situats a l’altre costat del riu d’Estaon.
Tanmateix, no es disposa de cap notícia que permeti establir la història o les vinculacions d’aquesta església de factura clarament alt-medieval, construïda en una posició molt estratègica, i es fa difícil identificar-la amb l’església de Sant Julià de Surri esmentada en el llibre de la dècima del bisbat d’Urgell del 1391. (MLIC)
Església
Planta de l’església, amb la capçalera conservada a nivell de basament.
J.A. Adell
Es tracta d’un edifici d’una sola nau, capçada a llevant per un absis semicircular, del qual no es conserven vestigis de la seva obertura a la nau, però sembla que es devia resoldre mitjançant un arc presbiteral. L’absis és totalment aterrat, i es veuen vestigis clars de la curvatura dels seus murs en el costat sud. Hi ha fragments de la volta absidal caiguts en el seu interior.
La nau ha perdut totalment la seva coberta, que, si s’ha de jutjar pels elements conservats, devia ser resolta amb estructura de fusta.
La porta, de la qual només resta la part baixa dels brancals, s’obre en la façana de ponent, i només es conserva una finestra, molt fragmentada, en el mur sud, prop de l’obertura absidal.
L’aparell presenta dues fases o tipologies constructives en els murs de la nau, que fins a mitjana alçada és de carreu de pedra llosenca, allargat, molt ben disposat en filades uniformes, i juntes plenes a vessar de morter de calç, treballades amb paleta; en canvi, a la part alta dels murs l’aparell és molt més irregular, sense l’horitzontalitat de peces que caracteritza la part baixa dels murs i sense que les juntes vessin, i amb la presència, sobretot al mur sud, de filades de grans blocs, només polits per la cara externa i sense escairar.
La part baixa dels paraments evoca poderosament les fórmules constructives pròpies de l’arquitectura del segle XI, mentre que la part alta sembla més propera a formes rurals més tardanes, en una obra que probablement fou inacabada en el seu primer procés constructiu, i represa més tard o almenys de manera més descurada.
Cal assenyalar la presència en l’interior del mur nord de la nau d’una creu dibuixada, amb morter de calç, sobre un carreu de la part baixa del mur. (JAA)
Bibliografia
- Vidal-Vilaseca, 1987-90, vol. I, pàg. 411.