Situació
Vista de ponent d’aquesta petita parròquia, situada a la part alta de la població.
ECSA - J.A. Adell
L’església de Sant Romà és a la part alta i al centre del poble d’Anàs, que és a uns 3 km de Ribera de Cardós, dins la Ribera d’Estaon. (JAA)
Mapa: 34-9 (182). Situació: 31TCH535155.
Història
Anàs, com a lloc de la vall d’Estaon, era una de les parròquies esmentades en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, “[ipsas parrochias] Vallato adque Vallatello”. D’igual manera, els seus habitants devien formar part dels homes d’ipso Vallato que juraren fidelitat al comte de Pallars Jussà, Ramon IV, i que, posteriorment, en temps d’Artau I, passaren a formar part del comtat de Pallars Sobirà. En la consagració de l’església de Sant Martí de Cardós, del 1146, els habitants d’Anàs, juntament amb els de Bonestarre, havien de donar anualment un modi de blat a Sant Martí. Es documenta també, l’any 1206, la donació d’un mas situat a Anàs per part de Guillem de Malmercat al monestir de Santa Maria de Gerri. Aquest mas s’esmenta en el llibre de comptes del capbreu de la cambreria de Gerri, datat als volts del 1338.
L’església parroquial de Sant Romà d’Anàs, integrada al deganat de Cardós del bisbat d’Urgell, fou visitada els anys 1314 i 1315 pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona. En la dècima del 1391, el capellà d’Anàs figura amb la quantitat de 6 sous. En la visita pastoral del 1575, s’ordenà als regidors que fessin obrir una espitllera per donar llum a l’altar, i a més a més reparar la paret del cementiri i posar clau a la porta de l’església. En la visita pastoral del 1758 s’indica el bon estat de l’edifici i del campanar, però es refereix a la sagristia com a “muy angustiada y denigrída”; en aquesta data, a més de l’altar major hi havia dos altars secundaris, els quals estaven dedicats a sant Antoni de Pàdua i a la Verge del Roser, aquest últim conservat fragmentàriament en l’actualitat.
Tradicionalment, l’església d’Anàs ha tingut com a sufragània l’església de Sant Vicenç de Bonestarre. Actualment depèn de la parròquia de Llavorsí. (MLlC)
Església
Planta de l’església alterada per l’afegitó de capelles que li atorguen una disposició de creu.
J.A. Adell
És un edifici d’una nau, coberta amb embigat de fusta, amb un cel ras també de fusta en forma de volta de canó, i capçada a llevant per un absis semicircular precedit d’un arc presbiteral. La nau ha estat modificada per la construcció de dues capelles, afegides als angles nord-est i sud-est respectivament.
La porta s’obre a la façana de ponent, coronada per un campanar d’espadanya de dos ulls, però la porta original, paredada, és visible a la façana sud, amb l’arc fet de petites dovelles de pedra tosca arrebossades.
A l’absis s’obren dues finestres de doble esqueixada, amb l’arc exterior fet d’una sola peça de pedra tosca, retallada.
L’absis té l’aspecte d’haver estat modificat, especialment el costat nord, on no es forma cap angle en la unió amb la nau, i el costat sud, on s’observen vestigis de lesenes inacabades, com si s’hagués produït un canvi de projecte en el curs de l’obra, que hem de situar dins el segle XII.
L’aparell és de reble de pedra llosenca, amb inclusió de peces de pedra tosca, especialment en la formació dels punts singulars del parament, i en el ràfec de l’absis, format per una motllura bisellada. (JAA)
Bibliografia
- ACU, Llibres de Visites, 1575, núm. 32, foli 141r
- ACU, Llibres de Visites, 1758, núm. 112, folis 217r-219v
- ACV, Llibres de Visites del Bisbat d’Urgell, calaix 31/41, vol. IV (1314-1315)
- Bertran, 1979, vol. II, pàg. 308
- Baraut, 1986, doc. 2, pàgs. 52-56
- Vidal-Vilaseca, 1987-90, vol. I, pàg. 376
- Puig, 1991, vol. II, doc. 134, pàg. 95, doc. 194, pàgs. 138-139, doc. 338, pàgs. 229-232.