Situació
Aspecte que oferia fa alguns anys aquesta capella, ara totalment ensulsiada i coberta de bardissa.
J. Tous
La capella de Santa Maria de la Llata és situada entre els termes d’Anàs i Bonestarre, però dins d’aquesta darrera població. Emplaçada al mig d’un camp, és de propietat particular.
Mapa: 34-9 (182). Situació: 31TCH536155.
Per a arribar-hi s’ha d’agafar el camí que surt de la part baixa del poble de Bonestarre i que porta fins als camps on es troba l’edifici. (JAA)
Història
Malauradament, manca informació escrita suficient per a poder documentar aquesta capella. Ara per ara, l’única notícia de què es disposa data del 1758, any en què es realitzà la visita pastoral a la parròquia d’Anàs: en descriure’s la seva sufragània de Bonestarre, s’esmenta la capella de la Verge de la Llata, la qual estava “decente”, i el seu edifici en bon estat. De fet, la ruïna d’aquesta construcció s’inicià ja avançat el segle XX. (MLIC)
Església
La capella de Santa Maria de la Llata, actualment arruïnada del tot i coberta de bardissa —la qual cosa impedeix precisar-ne les característiques constructives— és un edifici d’una sola nau capçada a llevant per un absis semicircular obert directament a la nau. Tant la nau com l’absis han perdut totalment les seves cobertes, però no és agosarat suposar que es tractava d’una estructura d’embigat a la nau i una volta de quart d’esfera a l’absis.
La porta s’obre a la façana sud, on també hi ha un interessant campanar d’espadanya alçat sobre la cantonada sud-oest de la nau. La nau fou allargada en direcció a ponent amb un cos d’edifici, ara arruïnat.
L’aparell és de peces de pedra llosenca allargades, seguint unes fórmules constructives que es produeixen a l’Alt Pallars des de l’edat mitjana fins als nostres dies, pràcticament sense variacions destacables.
En el seu estat actual és difícil precisar la filiació cronològica d’aquest edifici, on es fan evidents diversos processos de reforma a partir d’una base alt-medieval adscrita, en tot cas, a les formulacions rurals de l’arquitectura que es produeix en aquesta zona durant el segle XII. (JAA)
Bibliografia
- ACU, Llibres de Visites, 1758, núm. 112, foli 219r
- Vidal-Vilaseca, 1987-90, vol. I, pàg. 379.