Situació
Un dels clapers de pedres més notables de l’ampli sector que ocupa aquest enigmàtic poblat.
ECSA - A. Roig
Les ruïnes d’aquest despoblat es troben escampades al cim d’un turó situat al sud del poble d’Ainet de Cardós, al marge dret del riu, en un lloc totalment isolat.
Mapa: 34-9(182). Situació: 31TCH549157.
Per a anar-hi cal situar-se a Ainet de Cardós, població que es troba a uns 4 km al nord de Ribera de Cardós. Des d’aquí cal agafar un camí, cap al sud, que porta als camps, al peu del turó que tanca la població. Cal pujar pel bosc, a estones sense camí, fins al cim, on a l’esplanada es veuen els vestigis de l’antic recinte fortificat. (JAA)
Història
Tot i que hom no disposa de notícies documentals específiques d’aquest antic poblat, es pot donar testimoni cert de la seva existència des d’època medieval mitjançant documents relacionats amb l’església de Sant Martí, situada enmig dels vestigis del poblat. Així, l’acta de consagració de l’esmentada església, efectuada l’any 1146, menciona que és situada en el lloc dit Civitas antiquitus, i en documents posteriors apareix associada a un Castro Libero. Cal remarcar, tanmateix, que en l’esmentada acta de consagració es qualifica aquest indret de solitari i pobre, cosa que revela la pèrdua de la importància que devia haver tingut en temps pretèrits.
D’altra banda, el mot Civitas emprat en l’acta de consagració del 1146 podria fer suposar que el lloc del Pui hagués estat l’antic centre de la Vall de Cardós. El trasllat del centre de poder de la vall des del turó encimbellat cap al lloc de Ribera, situat a la part baixa, no deixa de tenir paral·lels amb el fenomen que es produeix a l’Alt Urgell en els primers temps de la conquesta franca, quan es desplaça la capitalitat des de l’antic emplaçament de Ciutat (Castellciutat) a la plana, al Vicus, on es construeix la catedral, i on el primitiu assentament de població té el mateix topònim de Civitas, que es retroba també a Cardós. (MLlC-MLIR)
Ruïnes
Les característiques naturals del turó on hi ha assentat aquest conjunt afavoreixen unes condicions d’estratègia defensiva excepcionals, per la qual cosa no és estrany que ja d’antic s’utilitzés l’indret per a bastir-hi aquest hàbitat fortificat.
Aquest tipus de poblament, identificat en força indrets de la comarca, configura una nova possibilitat d’estudi sobre els orígens i el desenvolupament de les formes de poblament de muntanya. Amb una primera percepció ja s’identifiquen formes complexes de poder i estratègia espacial que fins ara havien passat desapercebudes.
Pel que avui es pot identificar d’aquest conjunt, és un assentament fortificat que aprofita la gran plataforma superior del turó, segurament condicionada artificialment en algun indret, i que té una planta irregular allargada, d’uns 30 m d’ample per uns 150 de llarg.
Tot al llarg de la plataforma hi ha un aflorament de roca on recolza tot el conjunt d’hàbitats i estances del poblat. Entre les construccions s’identifica clarament, a l’extrem de llevant, la planta d’una església amb absis semicircular. Totes les construccions s’alcen al costat nord de l’aflorament rocós formant un llarg munt d’enderrocs on es poden identificar els murs de les estances, en alguns llocs fins a 1 m d’alçada.
El material constructiu de tot el conjunt, uniforme en tots els elements, és la pedra típica del país: la llicorella. Es troba en blocs, i només apareix trencada per adaptar-la en els paraments. Les pedres són unides amb terra i pedra petita.
Entre la muralla de tramuntana i l’aflorament longitudinal de roca on s’alcen les construccions hi ha un llarg espai lliure, molt pla, condicionat artificialment, que podria haver estat una zona protegida interior, com a cleda i camp de conreu.
A l’extrem de llevant de la plataforma, a l’altre costat de l’estrep rocós, hi ha un espai terraplenat artificialment on es bastí l’edifici de l’església i altres construccions, també arrecerades a la roca situada al costat de migdia.
Tot aquest sector de l’església sembla que és d’un moment constructiu posterior al del poblat i la fortificació. Per ara és molt difícil precisar el moment fundacional d’aquest lloc de poblament sense una investigació arqueològica en extensió. Tot i així, tant per la tipologia de les construccions com per la planta de la fortificació, sembla una obra alt-medieval.
Hi ha constància que en dos o tres indrets del despoblat s’han fet cales d’excavació, però fins al moment en desconeixem els resultats. (ARD)