Situació
Construcció de gran magnitud, actualment desfigurada i destinada a usos agrícoles i habitatge.
ECSA - A. Roig
El castell de Malmercat és situat al capdamunt del poble homònim, situat a uns 7 km de Sort a la riba esquerra de la Noguera Pallaresa. (ARD)
Mapa: 33-10(214). Situació: 31TCG455926.
Història
A diferència de la seva veïna Tornafort, Malmercat no formà part des d’un principi del vescomtat de Vilamur. El castell de Malmercat és esmentat topogràficament per primera vegada l’any 1122, en el testament del cavaller Ramon Enard, abans del seu pelegrinatge a Jerusalem. Ramon Enard llegà l’alou que posseïa a Malmercat a l’església de Sant Andreu del mateix lloc, situada davant del mateix castell. Coneixem el nom d’alguns dels castlans que tingueren el castell al segle XII: Pere Miró de Malmercat, que l’any 1110 figura, al costat de Tedball Guitard i de Guillem Arnau de Perves, com a testimoni en un judici comtal, i que l’any 1115 esdevé feudatari de l’abat de Gerri pel castell de Cuberes. També són documentats Arnau Pere de Malmercat, el 1156, i anys més tard Galceran de Malmercat (1196).
En el cens efectuat per manament de les Corts de Cervera i en el fogatjament del 1381, Malmercat consta amb cinc focs com a domini del comte de Pallars. L’any 1632 Malmercat encara era lloc de jurisdicció baronial i Zamora l’inclou l’any 1787 dins del vescomtat de Vilamur. (PBM)
Castell
Aquesta construcció era, originàriament, una obra d’una certa magnitud. Avui està en desús com a habitatge permanent, i la seva actual propietat ja és compartimentada.
Tota la construcció ha estat molt afectada per constants remodelacions. L’edifici es coneix també com a Casa Macareno, i s’hi relacionen diverses històries i llegendes populars. Dins del conjunt hi ha una capella, avui desafectada, amb l’advocació de santa Eulàlia, que s’utilitza com a magatzem de farratge. La resta de les dependències es fan servir com a magatzem agrícola, i una part com a segona residència temporal.
Possiblement, el sector menys afectat, i en el qual es conserva gran part de l’obra original, és tot un llarg parament exterior d’un edifici situat a la banda de ponent del conjunt. Al costat de l’angle d’aquest llarg mur encara es conserva tot el basament d’una torre circular, fins a quasi 2 m d’alçada. Aquesta torre presidia i controlava l’entrada principal del recinte. Hi ha indicis que en aquest sector hi havia un petit fossat avui totalment terraplenat.
En el parament d’aquests murs, actualment hi ha diverses obertures d’obres més recents. Tot i així, es conserva encara de l’obra original una espitllera oberta en el mur de ponent molt a la vora de la cantonera de l’edifici.
L’aparell constructiu d’aquest sector, tant de l’edifici com de la torre, és l’obra típica d’un temps alt-medieval, amb bons carreus a les cantoneres i pedra més petita i poc retocada en el parament del mig, la disposició és irregular, però tota la pedra està molt ben falcada.
És, doncs, un conjunt complex i amb les estructures alterades. Caldria fer-hi prospeccions sistemàtiques en tota l’arquitectura, perquè tan sols així es podrien entendre, en part, la seva evolució i les seqüències constructives.
Tant els murs com la torre que hem descrit podrien ser datats entre els segles X i XI, tot i que aquesta apreciació és aproximativa, ja que hi manquen estudis de detall i alçaments planimètrics de tot el conjunt. (ARD)
Bibliografia
- Rocafort, S.d., pàg. 732
- Peguera, 1632
- Miquel, 1945-47, vol. I, pàgs. 132-133
- Els castells catalans, 1979, vol. VI(II), pàgs. 1 450, 1 452, 1 454 i 1 455
- Baraut, 1988-89, vol. IX, doc. 1 337, pàg. 166
- Puig, 1991, vol. II, doc. 101, pàg. 71, doc. 108, pàgs. 75-76, doc. 147, pàgs. 104-105, doc. 183, pàg. 131 i doc. 194, pàgs. 138-139.