Situació
Vista de llevant del santuari, amb l’absis encaixonat entre els murs laterals de la nau.
Arxiu Gavín
El santuari de la Mare de Déu del Soler és situat al marge dret del riu Noguera Pallaresa, a uns 7 km al sud de Sort, per la carretera de la Pobla de Segur.
Mapa: 33-10(214). Situació: 31TCG455953.
Just davant de la cruïlla amb la carretera que va a Malmercat, hi ha el corriol que, en 200 m, porta a l’església. (JAA)
Història
L’esment més antic conegut de l’església de la Mare de Déu del Soler és de l’any 1244, quan Guillem, capellà de Montardit, feu diverses donacions al monestir de Gerri, entre elles una terra que limitava amb una propietat de Santa Maria del Soler. L’any 1250 apareix el prior del Soler, Guillem, com a signant d’un document de l’abat Ponç de Gerri.
El 1378 Guillem de Muylleres era el prior del Soler, priorat que novament és esmentat en 1353-56. Aquesta categoria de priorat, potser dependent de Gerri, es devia perdre, car l’any 1758 el Soler apareix ja només com a simple capella de la parroquial d’Enviny. (MLIC-JAA)
Església
És un edifici d’una nau, coberta amb una estructura d’embigat de fusta, suportat per tres arcs de diafragma de perfil lleugerament apuntat, que arrenquen de sengles pilars adossats als murs, els quals tenen unes impostes llises de perfil semicircular, d’on arrenquen els arcs de diafragma.
La nau és capçada a llevant per un absis semicircular, precedit d’un curt tram presbiteral. Cal assenyalar que els murs nord i sud de la nau depassen el nivell de la testera de llevant, i l’absis queda encaixonat entre els murs laterals.
La porta, en arc de mig punt i de grans dovelles, s’obre a la façana sud, on hi ha també una finestra d’una sola esqueixada.
Sobre el mur de ponent hi ha un campanar d’espadanya de dos ulls, acabat amb un coronament d’estil barroc, que li confereix un perfil molt característic.
L’aparell és de carreu irregular, disposat en filades poc uniformes. El seu aspecte no aporta dades que aclareixin la impressió que produeix l’edifici: sembla que l’absis corresponia a un edifici més antic, al qual se substituí la nau per l’obra actual, segurament dins el segle XIII, circumstància que no pot confirmar-se. (JAA)
Bibliografia
- Puig, 1991, vol. II, doc. 238, pàgs. 166-167, doc. 250, pàg. 173, doc. 363, pàgs. 246-247 i doc. 419, pàgs. 294-296.