Situació
Les tradicionals pedreres d’Espós han fet desaparèixer la major part d’aquest despoblat.
ECSA - A. Roig
El lloc d’Espós és situat a migdia del poblet d’Altron, en una coma del marge dret del riu de Sant Antoni, just en la partió de termes d’Olp i d’Altron.
Mapa: 33-10(214). Situació: 31TCG445007.
Per a accedir-hi s’ha de seguir l’antic camí d’Altron a Olp, precisament fins a la partió dels dos termes, per sota del serrat de Planell; tot aquest vessant és la partida d’Espós. (ARD)
Història
Segons alguns autors, el topònim d’Espós podria ser identificat amb la Civitate Exposita que figura mencionada dins un text interpolat en un document de l’any 849. Segons l’esmentada escriptura, el comte Frèdol de Tolosa confirmà al monestir de Gerri la lliure possessió de les seves propietats i aprisions, i li atorgà, a més, la immunitat. És, de fet, en aquesta interpolació, que esmenta nombrosos béns del monestir, datada vers el segle XI, on ha aparegut fins ara l’únic esment de la Civitate Exposita. Això no infereix necessàriament que el topònim hagués desaparegut, sinó que probablement, a causa de la pèrdua de població del lloc, ja no fos esmentat en documents posteriors referents al monestir de Gerri. (MLIR)
Despoblat
Tot aquest conjunt resta totalment inèdit pel que fa a estudi global, però es poden identificar cada una de les parts principals que el configuren. Aquest jaciment és l’explotació d’una pedrera, amb la seva via o camí principal de transport del material i hàbitat permanent dels obrers i les seves famílies.
Aquests elements es relacionen entre ells dins d’un àmbit espacial graonat. L’indret és un pendent on, a la part més alta, hi ha els afloraments estratificats de roca calcària marmòria. Es conserven tres fronts d’extracció, amb els seus corresponents cons de material ja després, i preparat per a carregar-lo i transportar-lo.
Uns 100 m més avall del final de les tarteres, s’alça cap al costat de llevant una elevació del terreny formada per una acumulació, en part artificial, de restes de murs i enderrocs de pedruscall, tot recobert per una espessa vegetació que en dificulta el reconeixement, bé que segurament deu correspondre a les restes de diversos habitatges. Encerclant aquest turó es poden veure alguns trams d’un mur que sembla que protegia aquest assentament d’hàbitat graonat, possible residència dels treballadors de la pedrera.
Del mateix despoblat surt un camí molt ben conduït, que després de passar pel peu mateix dels tarters, continua vorejant els pendents fins a trobar-se amb el camí que procedent d’Olp arribava fins a Altron, al centre de la vall d’Àssua. Aquest camí, amb uns 2, 5 m d’amplada, era protegit pels dos costats, i en tot el seu recorregut, per murs de pedra molt ben obrats.
S’ha fet un primer reconeixement de l’aparell constructiu en diversos pobles de la vall, com Altron, Sorre o Bernui, i es poden identificar les pedreres d’Espós, el lloc principal de procedència d’aquest material constructiu. Tant a l’església parroquial de Bernui com, per exemple, a la torre de la plaça d’Altron, l’aparell és quasi amb tota seguretat procedent d’Espós. Per aquestes construccions com també per la referència documental del lloc, es pot suposar que en època alt-medieval el lloc d’Espós ja funcionava com a centre d’extracció i distribució de pedra per a la construcció. (ARD)
Bibliografia
- Abadal, 1955, vol. III(I), doc. 41, pàgs. 304-305
- Puig, 1991, vol. II, “Interpolació d’auctoritas”, pàg. 414.