Situació
Aspecte de la façana de llevant de l’església, on es veu una gran arcada paredada que podria correspondre a una possible obertura absidal.
ECSA - J.A. Adell
L’església parroquial de Sant Víctor, dedicada primitivament a sant Vicenç, és a la part alta del poble de Saurí, al qual s’arriba per un ramal que surt de la carretera de Sort a Llessui. (JAA)
Mapa: 33-10(214). Situació: 31TCH415012.
Història
L’església de Sant Vicenç de Saurí és esmentada l’any 852, quan el convers Sompró i Beresenda donaren al monestir de Sant Genís de Bellera unes terres situades al pagus de Bellera, a la vall de Sant Vicenç, que Ramon d’Abadal identificà amb Saurí. En aquest mateix supòsit s’han d’incloure els dos documents datats als mesos d’abril i maig del 898, corresponents a les compres fetes pel prevere Lodegari, que Ramon d’Abadal suposa que era el regent de l’església de Saurí de terres situades al lloc de Palau. És diferent el document datat a l’abril del 899 en què Penell, prevere, comprà unes terres situades a la serra de Terregos al terme de Savarisi.
Vers l’any 970 es data la donació que el comte Ramon III de Pallars, amb els seus germans Borrell, Sunyer i Sunifred, feren a favor de “domum Sancti Vicenti et Sancti Stephani, qui sunt fundati in villa Savariense”, de l’alou que tenien dels seus avantpassats Isarn i Llop a la vila d’Enviny.
L’any 979, Singeric donava “ad domum Sancti Vicenti et ad domum Sancti Stephani martiris Christi, qui sunt fundati in villa Savariense”, una vinya al grau Etab i unes terres a Pujalto i a la vila de Letone.
Novament, el 981 trobem un prevere cognominat Atila que comprà terres i béns a la vila de Saurí, sense concretar —a l’igual que succeeix en els documents del segle IX— si es tracta d’un prevere adscrit a l’església de Saurí. En aquest document s’especifica que les terres comprades són situades prop de l’església de Sant Esteve, “prope ipsa ecclesia Sancti Stephani”, i que afronten amb la terra de Sant Vicenç.
A partir d’aquests documents es planteja l’interrogant de si a la vila de Saurí hi havia edificades dues esglésies diferents dedicades respectivament a sant Vicenç i a sant Esteve, o bé era un sol edifici amb dos titulars. Si s’accepta la primera hipòtesi, se’n pot establir una segona que seria identificar aquesta església de Sant Esteve amb la de Sant Esteve de Menauri.
La hipòtesi de l’existència de dues esglésies seria refermada per l’anomenat fals I de Bellera —i la seva còpia FB-IV—, que Puig i Ferreté creu que foren redactats al final del segle XI, començament del segle XII.
Aquest document, datat el 986, recull la donació que el comte Sunyer de Pallars i el seu fill Ramon feren del monestir de Sant Genís de Bellera i dels seus béns a l’Església d’Urgell. Entre els béns s’inclouen “ipsas ecclesias id est Sanctus Vicencius et Sanctus Stephanus” de la vila de Saurí.
Aquesta donació introdueix una nova dada, que enllaçaria amb l’instrument del 852, que és la pertinença de l’església o les esglésies de Saurí al monestir de Sant Genís de Bellera i, després, com a possessió d’aquest, al monestir de Santa Maria de Lavaix.
La darrera notícia que coneixem de Sant Vicenç i Sant Esteve de Saurí data del 1043 i fa referència precisament a la qüestió de la seva vinculació amb el monestir de Bellera. En aquesta data, el comte de Pallars Jussà, Ramon III, retornà al monestir de Bellera les esglésies de Sant Vicenç i de Sant Esteve, situades a la vila de Saurí, que el seu pare, el comte Sunyer, havia fundat i que ell, injustament, havia usurpat.
En la visita que els delegats de l’arquebisbe de Tarragona realitzaren a les parròquies del deganat de Montenartró, els anys 1314 i 1315, consta l’església de Sant Víctor de Sarui. Desconeixem quan es produí el canvi d’advocació. En la visita pastoral del 1575, Saurí forma part de l’oficialat de Sort. En la visita pastoral del 1758, el visitador fa constar que les parets són ennegrides i la sagristia és molt petita (possiblement l’absis de l’església medieval?), per la qual cosa s’ha d’enderrocar i fer-ne una de nova. Actualment depèn de la parròquia de Rialb. (MLIC-JAA)
Església
L’església actual conserva vestigis de l’edifici d’època alt-medieval, que són visibles en les façanes oest i nord, i molt especialment en el mur sud, on es conserven dues cantonades, perfectament assenyalades en el parament, que semblen correspondre a un transsepte. Si l’existència d’aquest darrer element pogués ser confirmada, Sant Víctor de Saurí seria un edifici d’una nau amb transsepte. En el mur de llevant s’observa una gran arcada, paredada, que podria correspondre a l’obertura absidal, però que en el seu estat actual no té explicació visible.
L’aparell dels murs antics és format per carreus allargats, disposats molt ordenadament, seguint el mateix tipus constructiu que caracteritza les esglésies de la vall d’Àssua construïdes durant el segle XI. (JAA)
Bibliografia
- ACU, Llibre de Visites, 1575, núm. 32, foli 123v
- ACU, Llibre de Visites, 1758, núm. 111, folis 515r-516r
- ACU, Plan Parroquial del Obispado de Urgel, 1904, pàg. 289
- ACV, calaix 31/41, Llibres de Visites del Bisbat d’Urgell, vol. V (1314-1315)
- Abadal, 1955, vol. III(I), pàg 270
- Abadal, 1955, vol. III(II), doc. 47, pàg. 309, doc. 90, pàg. 332, doc 91, pàgs. 332-333, doc. 92, pàg. 333, doc. 256, pàg. 420, doc. 262, pàgs. 422-423 i doc. 263, pàgs. 423-424
- Tragó, 1982, pàgs. 95-96
- Puig 1984, doc. 24, pàgs. 75-77 i FB-I, pàgs. 53-54 i FB-IV pàg. 56