Situació
Aspecte actual de les ruïnes del conjunt de Conques. A la façana de ponent, ara aterrada com es veu en la fotografia, es podien veure encara l’any 1967 traces d’una porta i una finestra de doble esqueixada que corresponien a l’església.
Arxiu Gavín
Les ruïnes de l’església del castell de Conques són al cim d’un turó que domina la població de Conques. (JAA)
Mapa: 33-12(290). Situació: 31TCG357652.
Història
El castell de Conques és conegut des de l’any 1007. Tanmateix, les notícies de l’església són més tardanes. L’any 1314, en la visita dels delegats de l’arquebisbe de Tarragona a les esglésies parroquials de l’ardiaconat de Tremp, s’hi relaciona l’església de Sant Sadurní de Conques. L’any 1391 consta que el capellà de Conques pagava de dècima la quantitat de dos lliures i deu sous. Vers l’any 1526 n’era rector Francesc Bellera.
Així, doncs, les funcions de parròquia foren exercides primerament per l’església del castell de Conques dedicada a sant Sadurní, mentre que Sant Miquel —situada al nucli urbà de la vila—n’era sufragània, fins que, a la fi del segle XVI, Sant Miquel fou erigida en església parroquial.
A partir de les notícies donades per Francesc Roca i Bastida, que, al principi del segle XX escriví la història de la vila de Conques, hom pot establir un seguit de notícies relatives a Sant Sadurní. Segons aquestes, els senyors de la baronia d’Orcau tenien el dret de patronat del benefici de Sant Sadurní, tant quan era parròquia com després, quan esdevingué un simple benefici.
Pels volts del 1579, la comunitat de beneficiaris de l’església de Conques demanà al comte d’Erill, baró d’Orcau, instal·lar la parròquia a l’església de Sant Miquel; tanmateix, el 27 d’abril de 1582 encara es mantenia la parròquia a l’església de Sant Sadurní, car, en aquesta data, prenia possessió de la rectoria de Conques, en aquesta església, Francesc Perles. L’any 1598, Gregori Martínez consta com el primer plebà del benefici de Sant Sadurní, després de la supressió de la rectoria i parròquia de Sant Sadurní i el seu trasllat a Sant Miquel. Posteriorment, el succeïren en el càrrec Pere Gassol (nomenat l’any 1610); Joan Montsó (l’any 1661); Francesc Rovira (l’any 1662); Vicenç Massana (l’any 1670); Maties Feliu de Figuerola (l’any 1676); Bernat Manxerell; Francesc de Gassol (l’any 1693); Pere Fogueres (l’any 1763); Antoni Vilaró (l’any 1773); i Francesc de Moner, nomenat l’any 1776, que és el darrer plebà de qui es té notícia.
Possiblement, a partir del moment en què es canvià la parroquialitat a Sant Miquel, Sant Sadurní va anar decaient i l’any 1758 devia estar ja en ruïnes; si més no, això sembla desprendre’s de la relació que feu el visitador episcopal, quan diu que l’església de Sant Miquel “que sirve de parròquia” té quatre campanes, mentre que “en el (campanar) de otra iglesia derruida” n’hi ha dues. (MLIC)
Església
Actualment, de les edificacions que formaven el conjunt del castell i l’església de Conques només es conserven tres parets, que conformen l’angle sud-est d’un edifici, ja aterrat, al qual es construí un mur que el tancava pel nord, clarament adossat al mur de llevant. L’any 1967 encara es conservava el mur que tancava aquest recinte per ponent, en el qual hi havia les traces d’una porta, i una finestra de doble esqueixada, situada sota una motllura que, com un ràfec o el carregament d’un porxo, travessava la façana, que a la part superior era capçada amb un potent campanar d’espadanya de dos ulls, integrat en el sobrealçament dels murs laterals.
Aquest mur de ponent era construït amb un aparell de carreus ben tallats i polits, disposats molt regularment, seguint les formes constructives de l’arquitectura del segle XII.
Sembla clar que aquest mur pertanyia a l’obra d’una església, però no podem precisar si la resta de murs, llevat del nord, clarament posterior, construïts amb carreus, corresponen a les estructures originals d’aquest conjunt, que precisa una exploració arqueològica per a poder conèixer l’abast de la seva arquitectura.(JAA)
Bibliografia
- ACU. Llibre de Visites, 1758, núm. 112, foli 279r-282r
- ACV. Llibres de Visites del Bisbat d’Urgell, calaix 31/41, vol. V (1314-1315)
- Bertran, 1979, vol.II, pàg. 305
- Roca, 1989, pàgs. 50-71.