Situació
Absis construït amb carreus regulars, l’element més característic d’aquest malmès edifici.
Arxiu Gavín
L’església de Sant Vicenç de Galliner és en lloc despoblat, a la riba esquerra del pantà de Sant Antoni.
Mapa: 33-11(252). Situació: 31TCG301722.
S’hi arriba per una pista, d’uns 5 km, que surt de Vilamitjana. (JAA)
Història
Tot i que el lloc i el castell de Galliner són documentats des de mitjan segle XI, les referències a l’església de Sant Vicenç són força tardanes. El capellà de l’església de Galliners figura a la dècima papal del 1280; concretament el document diu “capellano novo de Galliner”. En la relació feta pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona en el seu recorregut per les esglésies parroquials de l’ardiaconat de Tremp, l’any 1314, consta Sant Vicenç de Galliner amb la nota “ecclesia esset in contentionem inter rectorem de Galliners et prepositum de Tolcuy”. L’any 1391, el capellà de Galliner figura en el llibre de la dècima del bisbat d’Urgell, dins del deganat de Tremp, amb la quantitat de 3 lliures i 10 sous. El 1758, Sant Vicenç era sufragània de Sant Sadurní de Montesquiu. Actualment és abandonada i en estat ruïnós. (MLIC)
Església
És un edifici d’una sola nau coronada a llevant per un absis semicircular, en el qual s’observa una finestra rectangular paredada. La porta s’obre en la façana oest, que és capçada per un barroer campanar d’espadanya, el qual, com tot el conjunt de la façana, palesa un important procés de reformes tardanes que experimentà l’edifici.
L’aparell de les parts originals és de carreus ben tallats i polits, propi de les formes de l’arquitectura del segle XII. (JAA)
Bibliografia
- ACU. Llibre de Visites, 1758, núm. 112, folis 289r-290r
- ACU. Plan Parroquial del Obispado de Urgel, 1904, pàg. 270
- ACV. Llibre de Visites del Bisbat d’Urgell, calaix 31/41, vol. V, (1314-1315)
- Rius, 1946, pàg. 201
- Bertran, 1979, vol. II, pàg. 305.