Situació
Edifici en ruïnes que presenta una singularitat molt poc freqüent en la capçalera.
ECSA - J.A. Corbella
Les ruïnes de l’església de Sant Andreu són al caire d’un serrat que domina el poble de Llimiana, des d’on s’arriba per una pista. (JAA)
Mapa: 33-12(290). Situació: 31TCG287605.
Història
Malauradament no tenim notícies escrites d’aquesta església fins l’any 1758, en què consta com a capella de la parròquia de Llimiana. (MLIC)
Església
És un edifici en estat ruïnós, que ha perdut totalment el sostre i la coberta, i que fou netejat l’any 1973 en una campanya en la qual es buidà l’interior dels enderrocs que el colgaven.
Planta d’aquesta original església, d’una única nau amb dos petits absis, que només es troba, i encara en proporcions més àmplies, a Santa Maria d’Espirà de l’Aglí.
J.A. Corbella
L'estructura d'aquesta església és extremadament singular, amb una única nau, originalment coberta amb volta de canó reforçada per un arc toral, segurament de mig punt, i capçada a llevant per dos absis semicirculars, d’amplària reduïda, gairebé a manera d’absidioles, obertes a la nau mitjançant sengles arcs presbiterals en degradació. En el centre, a la unió dels dos absis, aquests arcs presbiterals sembla que arrencarien d’una columna o pilastra, circular o semicircular, que sembla que també era la solució dels suports de l’arc toral.
La porta s’obre en la façana de ponent i li manca tota la part superior, que devia ser resolta amb un arc de mig punt. Al centre de cada absis hi ha una finestra de doble esqueixada, que constitueixen les úniques finestres que conserva l’església. Cal destacar un banc seguit que s’estén, al seu interior, pel mur de ponent i per més de la meitat dels murs nord i sud.
L’aparell és de petit carreu, simplement escairat, disposat en filades uniformes i regulars. No es conserva cap tipus de decoració. Les característiques constructives permeten datar aquesta església al final del segle XI, o fins i tot dins el segle XII, però fortament ancorada en la tradició constructiva d’època anterior.
La tipologia de la seva planta fa d’aquest senzill edifici un exemple altament interessant de l’arquitectura del seu temps, on aquest tipus edificatori fou utilitzat molt rarament i només assolí una certa monumentalitat en l’església canonical de Santa Maria d’Espirà de l’Aglí, del començament del segle XIII. (JAA)
Bibliografia
- Mir, 1975, pàssim.