Situació
Torre de planta circular feta amb carreus força regulars, única resta del castell, aprofitada com a suport del dipòsit d’aigua de la població.
ECSA - J. Bolòs
És situat en una petita elevació, en un extrem del poble, que resta dalt d’un turó, damunt la plana de la Pobla de Segur.
Mapa: 33-11(252). Situació: 31TCG342792.
Hem d’anar fins al poble de Claverol. Hi ha una pista asfaltada que hi porta des de la Pobla de Segur. (JBM)
Història
El castell de Claverol és esmentat per primera vegada l’any 973 en la donació que el comte Ramon III de Pallars féu al monestir de Sant Pere de les Maleses del poble de Sossís, dins del castell de Claverol, amb tot el seu terme i els delmes i les primícies.
L’any 1072 Ramon V de Pallars Jussà convingué donar en feu el castell de Claverol al seu cosí Artau I de Pallars Sobirà amb la condició que l’encomanés al castlà Pere Ramon i que no canviés aquest ni els seus descendents, excepte en el cas que morissin o perdessin llurs forisfacturas. En dues ocasions, una vers 1079, Artau I definí el castell de Claverol a Ramon V. Finalment, el 20 de juliol de 1094 Ramon V cedí el domini alodial del castell a Artau II en una donació que, dies més tard, el 9 d’agost, prengué la forma de permuta. D’aquesta manera, el comte de Pallars Jussà adquirí el domini eminent d’aquest bastió de la conca de Tremp.
En concordança amb la trajectòria dels feus veïns, als segles XII i XIII els Toralla, feudataris dels comtes de Pallars, tendiren a patrimonialitzar la castlania i la jurisdicció de Claverol. L’any 1328 Ferrer Alamany de Toralla, senyor de Claverol, es trobava enfrontat amb l’abat Ramon de Gerri perquè els homes de Claverol s’havien endut garbes de blat d’una terra que, segons aquest darrer, era del terme de Sant Martí de Canals i pertanyia al monestir.
Al començament del segle XVII el lloc figura com un domini del varvassor Lluís de Toralla i l’any 1831 pertanyia als Motes, que al segle XVIII havien tingut el títol de barons de Claverol. (PBM)
Castell
L’únic vestigi avui visible del castell és una torre de planta circular, amb una alçada d’uns 7 m; segurament en un moment inicial era una mica més alta. En l’actualitat, al cim de tot hi ha el dipòsit d’aigua del poble. L’edifici té un diàmetre interior de 140 cm i un gruix de les parets també de 140 cm. A uns 4 m del terra hi ha un relleix, a tot el volt, amb una amplada d’uns 20 cm o de poc més (no hi ha, per tant, cap cúpula en aquest pis principal). En aquest mateix nivell, s’obre, cap al sud, una porta. En l’actualitat li manquen totes les pedres del muntant oriental i les dovelles de l’arc de mig punt que devia cobrir aquesta obertura que permetia l’accés al pis principal de l’edifici.
Els carreus són lleugerament treballats, de mida mitjana (12 cm d’alt per 25 cm de llarg), ben arrenglerats, units amb un morter de calç de color grisós, força dur. A la part superior, els carreus potser són una mica més grans (20 cm per 40 cm) i escairats.
En principi, per les seves característiques, podem pensar que és una torre del segle XI, potser d’un moment tardà. Cal suposar que aquest edifici devia ésser acompanyat d’alguna altra construcció, que completava el castell. (JBM)
Bibliografia
- Rocafort, s.d., pàg. 831
- Valls, 1917[1988], pàgs. VIII-XIII
- Miquel, 1945-47, vol. I, pàgs. 62-67
- Abadal, 1955, vol. III (II), doc. 222, pàg. 403
- Els castells catalans, 1979, vol. VI(II), pàgs. 1 361-1 363
- Bonnassie, 1979-81, vol. II, pàg. 232
- Buron, 1989, pàg. 197
- Puig, 1991 vol II, doc. 325, pàg. 220.