Situació
Vista interior d’aquesta església amb part de la volta ensulsiada fa pocs anys, d’estructura bàsicament romànica però amb moltes modificacions especialment al sector de capçalera, aquí reproduït.
ECSA - J.A. Adell
El conjunt de l’antiga església parroquial de Sant Fructuós d’Aramunt és a la part alta del poble vell d’Aramunt, actualment abandonat i en curs de rehabilitació, al qual s’arriba per una pista que surt de l’entrada al poble nou d’Aramunt, en direcció nord. (JAA)
Mapa: 33-11(252). Situació: 31TCG347742.
Història
En el testament del comte Isarn, conegut com a fals VIII de Gerri, que data del 953 —encara que aquest document sembla que fou redactat a la fi del segle XI—, aquest llegà al monestir de Gerri uns alous que tenia al terme d’Eramunt al lloc d’Orta. L’esment segur més antic data, però, del 958, en què l’abat Quint, com a marmessor i executor del testament del seu germà Radipert, donà al monestir de Lavaix diversos béns, entre els quals figura l’alou que el seu pare tenia al lloc d’Eramonte.
L’església parroquial de Sancti Fructuosi d’Eramunt fou visitada pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona, l’any 1314, en el seu recorregut per les esglésies parroquials de l’ardiaconat de Tremp. En la dècima del 1391 el capellà d’Aramunt consta amb la quantitat d’una lliura. Al principi del segle XVI, pels volts del 1526, la rectoria era regida per Antoni Piquer. En la visita pastoral del 1758, l’edifici era en bon estat. Actualment aquesta església és en ruïnes i és objecte d’estudi i recuperació. (MLIC)
Església
Planta del temple integrada amb un conjunt d’edificacions d’època altmedieval, ara en curs d’estudi arqueològic.
J.A. Corbella
L’església de Sant Fructuós d’Aramunt es troba integrada dins un conjunt d’edificacions que corresponen a l’època alt-medieval, amb moltes reformes posteriors, d’un gran interès i que actualment és en curs d’exploració arqueològica. Aquests treballs haurien de permetre l’aclariment dels nombrosos interrogants que presenten les seves estructures, avui en un estat força ruïnós.
És un edifici d’una sola nau, coberta amb volta de canó, parcialment aterrada en la seva meitat de ponent, que arrenca d’una motllura bisellada i és reforçada per tres arcs torals que arrenquen de sengles pilars semicirculars. Aquests pilars són acabats amb capitells troncopiramidals, dels quals tres són llisos i els altres tres presenten una interessant decoració en baix relleu i incisa. La nau és capçada a llevant per un absis poligonal de cinc costats, cobert amb una volta de creueria que presenta un deficient carregament amb l’arc toral.
Els murs de la nau han estat totalment alterats per la construcció de capelles adossades als seus costats nord i sud i la construcció d’un cor adossat a la façana oest, que en la seva forma actual sembla correspondre a una reforma de la façana original. Aquesta façana pot identificar-se amb els vestigis de mur trobats en el curs de les excavacions del sector de ponent, i que evidencien que l’església era més llarga que l’actual.
L’aparell és de carreus irregulars de pedra calcària molt dura, sense polir, disposats molt ordenadament en filades poc uniformes, amb nombroses peces falcant els carreus, i amb les semipilastres formades per tambors irregulars.
Al costat nord de l’església hi ha un complex d’edificis, de difícil interpretació en el seu estat actual, en els quals pot identificar-se perfectament una torre angular, de planta circular, perfectament integrada en els paraments nord i est, que enllaça amb la testera de l’església. En aquest mateix sector, pot identificar-se un mur que es correspon al costat nord de l’església i que pot correspondre a l’angle nord-est d’una església anterior a l’actual, car s’hi observa perfectament un doble ressalt i l’inici de la corbatura del possible absis, situat al costat de llevant. L’aparell d’aquest mur és de carreu allargassat, de pedra sorrenca, disposat en filades regulars. La presència del doble ressalt a l’inici de la corbatura absidal permet de suposar que l’absis, semicircular, devia estar ornamentat amb un fris d’arcuacions llombardes, no sabem si seguit o dividit en sèries per lesenes.
Aquest fragment de mur posa en evidència que l’església actual, que en les seves parts més antigues es pot datar dins el segle XII, substitueix un edifici preexistent, datable dins el segle XI i construït seguint les fórmules de l’arquitectura llombarda, i que devia ser contemporani de les altres restes d’edificis i fortificacions que es conserven a la part nord del conjunt actual. (JAA)
Capitells
Dos dels capitells que es conserven a l’església, un dels quals tallat per a facilitar l’obertura d’una porta, decorats amb relleus de tipus geomètric.
ECSA - J. A. Adell
En aquesta església encara resten tres capitells i una base adossats a la cara dels murs corresponent a l’interior (actualment la coberta de l’edifici només es conserva parcialment). Tots quatre elements són ornats amb el mateix tipus de decoració, relleus de caràcter vegetal i geomètric i incisions lineals que marquen espais.
Els tres capitells coronen una columna, també adossada al mur, i es troben a l’alçada de la línia d’impostes, tot marcant l’inici o el punt de recolzament dels arcs torals. Un dels capitells fou, posteriorment, tallat en un terç o, si més no, un quart de la seva superfície per tal de possibilitar la pràctica d’una obertura. La seva estructura és troncopiramidal invertida, amb un aparent cimaci que no és sinó la continuació de la imposta. La base presenta una estructura i una decoració similars.
La decoració de tots quatre elements, situada en les tres cares visibles, sembla que obeeix al principi de l’horror vacui. Es tracta d’una decoració de tipus vegetal geomètric consistent en unes tiges força gruixudes que es cargolen formant espirals. Tota ella està treballada en baix relleu, sense cap concessió a la trepa. Aquest motiu ornamental és força comú no solament en el camp de l’escultura monumental, sinó també en el de la pintura mural i sobre taula, i es troba habitualment formant part dels elements purament ornamentals, que actuen de divisors d’escenes, i durant tota l’edat mitjana. Per això, és plausible datar els capitells, juntament amb l’arquitectura de la nau, al segle XII. (TGV-LCV)
Bibliografia
Bibliografia sobre l’església
- ACU. Llibre de Visites, 1758, núm. 112, folis 290v-292r; ACU. Plan Parroquial del Obispado de Urgel, 1904, pàg. 267; ACV. Llibres de Visites del Bisbat d’Urgell, Calaix 31/41, vol.V (1314-1315); Abadal, 1955, vol. III(II), doc. 175, pàg. 376; Bertran, 1979, vol.II, pàg. 305; Puig, 1991, vol. II, FG-VIII, pàgs. 409-410.
Bibliografia sobre els capitells
- Gavín, 1981a, pàg. 23