Situació
Detall d’una de les torres que defensaven un dels principals portals de la vila.
ECSA - J. Bolòs
La vila de Salàs és situada a 576 m d’altitud a l’esquerra del barranc de Fontfreda, que vessa les seves aigües al pantà de Sant Antoni.
Mapa: 33-11(252). Situació: 31TCG294756.
S’hi accedeix per un trencall a mà esquerra de la carretera de Tremp a la Pobla de Segur, abans d’arribar al quilòmetre 84. Es conserva una bona part del recinte fortificat que envolta la població, amb els portals i les torres circulars al llarg de la muralla. (PBM)
Història
La història de la vila de Salàs és indissociable de la del seu castell, al voltant del qual s’anà configurant el nucli de població que donà lloc a l’indret. La primera referència documental del castell de Salàs és força antiga. L’any 840 els homes de Sensui vengueren a l’abat Vulgarà del monestir de Sant Genís de Bellera llur pròpia vila, situada ...inter castros Turalia et Salasse, prope rivo qui discurrit de Erte. Cent cinquanta anys després, el domini alodial de Sant Genís de Bellera sobre la vila de Sensui i les terres adjacents fou contestat pels homes de Salàs; calgué un judici celebrat l’any 995 davant del tribunal comtal perquè els veïns de Salàs (Salasse), prèvia presentació que feren els monjos de l’acta del 840 i d’altres documents provatius, s’evaqüessin dels alous en qüestió.
A mitjan segle XI el castell de Salàs era un domini alodial del comte Artau I de Pallars Sobirà, el qual l’havia empenyorat al seu cosí, Ramon V de Pallars Jussà. N’era feudatària Arsendis, muller d’Arnau Mir de Tost. El 8 de juny de 1055 Ramon V pactà amb Arnau Mir de Tost que si ell tornava el castell de Salàs al seu cosí Artau I, Arnau Mir es quedaria amb la meitat del castell i terme d’Areny, mitjançant el pagament de 2 000 sous; en cas contrari, Arnau Mir conservaria íntegrament els castells d’Areny i de Salàs. Recuperat el castell de Salàs, l’any 1057 Artau I esposà Llúcia, germana de la comtessa barcelonina, i li donà com a dot els castells de Salàs, Peramea, Rivert i Bellvei, Santa Engràcia i Toralla. Els castlans dels quatre primers castells havien de jurar fidelitat als comtes barcelonins, Ramon Berenguer i Almodis.
L’any 1247 Arnau Roger I de Pallars vengué la vila i castlania de Salàs a Joan de Toralla pel preu de 12 000 sous. Ramon de Comenge empenyorà a Guillem d’Orcau la batllia del lloc i del castell d’Aramunt i la meitat del castell de Salàs per la suma de 2 070 sous. L’any 1254 Guillem d’Orcau i els veïns de Salàs prestaren homenatge a Pere, vescomte de Vilamur, delegat del comte Roger I i del seu fill Arnau Roger pel castell de Salàs. Com a conseqüència de la revolta nobiliària del 1280 que acabà amb la rendició de Balaguer, el castell de Salàs passà en poder de Pere II. La comtessa Sibil·la I retingué la vila de Salàs en la venda del domini directe del comtat de Pallars que feu a Jaume II l’any 1297.
L’any 1463, en plena guerra dels Remences, Salàs fou assetjada per ribagorçans i gascons. L’any 1467 el rei Joan II ordenà al veguer del Pallars el lliurament de la vila. Hug Roger III de Pallars feu de Salàs un dels seus principals bastions de resistència a les tropes reials del duc de Cardona; després de la treva del 1478, hi resistí encara fins a la presa de l’any 1484. Integrada dins el nou marquesat de Pallars, Salàs fou fins al començament del segle XIX senyoria dels Cardona i dels seus successors, els ducs de Medinaceli. (PBM)
Recinte emmurallat
Vista d’un dels portals que donava accés al recinte fortificat de la vila.
ECSA - J. Bolòs
L’organització urbanística de la població de Salàs és semblant a la que hi ha en altres poblacions d’aquesta comarca del Pallars. En aquest cas, hi ha dos carrers principals que van d’est a oest: d’una banda, el de Sant Pere, de l’altra el de Sant Cebrià de Dalt o de Baix. Al centre de la població hi ha dues places, la del Mercat i la del Forn Vell, per on passen tots dos carrers. A l’extrem de ponent, s’obre el portal de Capdevila i, al de llevant, el que devia ser de Soldevila, que dona al raval de la Carretera. Entrant a mà dreta, al costat d’aquests dos portals hi ha sengles torres; en tots dos casos sembla que foren fetes als darrers segles medievals. Completa aquesta organització interna de la vila un portal situat al nord, anomenat del Vall, segurament en relació amb un vall artificial que hi devia haver en aquesta banda, i un portal petit, estret, orientat vers migjorn, anomenat de Solana.
A part les dues torres de planta circular situades al costat dels portals est i oest, també hi ha restes d’alguna altra torre de la muralla, aprofitada com a habitatge i situada al llarg del recinte, per exemple entre els portals del Vall i de la Carretera.
Convé assenyalar dos aspectes més: el fet que la cara externa de les cases fa de muralla de la població; l’existència d’alguns porxos i d’alguns passos coberts, com el que mena al portal de Solana o el que hi ha darrere l’església parroquial de la Mare de Déu del Coll.
Finalment, cal dir que no sembla que hagi restat res del castell; ni tan sols se’n coneix amb exactitud la situació. Monreal i Riquer opinen que “devia alçar-se dins el clos i en la part alta, prop de l’església [...] i no lluny de la plaça quadrada i porticada”.
Cal suposar que aquesta organització urbanística del poble de Salàs es degué crear, en una bona part, durant l’època estudiada en aquesta obra, entre el segle XI i el XIII. (JBM)
Bibliografia
- Rocafort, s. d., pàgs. 844-846
- Balari, 1899, pàg. 391
- Miquel, 1945-47, vol. I, pàgs. 52-54, 124-125
- Abadal, 1955, vol. III(II), doc. 17, pàgs. 289-290 i doc. 297, 441-442
- Monreal-Riquer, 1955-65, vol. III, pàg. 24
- Sobrequés, 1970, pàg. 67
- Els castells catalans, 1979, vol. VI(II), pàgs. 1 327-1 331
- Buron, 1989, pàg. 206
- Puig, 1991, vol. II, doc. 3, pàg. 3; doc. 52, pàgs. 37-38; doc. 187, pàgs. 133-134; doc. 235, pàgs. 164-165 i doc. 462, pàgs. 325-326.