Situació
Vista de llevant amb l’absis i les capelles laterals que formen el petit creuer.
ECSA - J.A. Adell
L’antiga església parroquial de Santa Bàrbara és a l’extrem de ponent del petit poble abandonat de Sensui, a uns 3 km de Salàs de Pallars, i a 500 m de la pista que va de Salàs a Rivert. (JAA)
Mapa: 33-11(252). Situació: 31TCG290780.
Història
La vila de Sensui és documentada des de l’any 840, en què fou venuda al monestir de Sant Genís de Bellera. En el document la vila de Cinzobi apareix delimitada entre els castells de Toralla i Salàs, prop del riu d’Erte (ara de Solà). La vila i l’església de Sensui estigueren vinculades a aquest monestir fins a la seva incorporació, com a patrimoni d’aquest, al monestir de Santa Maria de Lavaix.
Nous esments de la vila de Cençui daten dels anys 923, 986 —en realitat redactat posteriorment, perquè es tracta dels falsos I i IV de Bellera— i 995, sempre vinculada a Sant Genís de Bellera.
L’església de Santa Maria de Sensui fou retornada pel comte de Pallars Jussà Ramon IV al monestir de Bellera, l’any 1043. En una data posterior al 1204, Santa Maria de Censue era adscrita a la mensa del monestir de Lavaix.
En la visita pastoral del 1758, sota l’advocació de santa Bàrbara, l’església de Sensui era sufragània de Sant Martí de Rivert. En la reestructuració parroquial del 1904, Sensui formava part de la parròquia de Sant Adrià de la diòcesi de Lleida, de la qual fou segregada i annexada de nou a la parròquia de Rivert, del bisbat d’Urgell. Actualment depèn de la parròquia de Salàs de Pallars. (MLIC)
Església
Planta d’aquesta interessant esglesiola, originalment concebuda ja amb nau i dos espais laterals a manera de transsepte.
J.A. Adell
És un edifici de tipologia molt interessant, formada per una nau coberta amb una volta de canó de perfil apuntat, reforçada per un arc toral i capçada a llevant per un absis semicircular; aquest s’obre a la nau a través d’un arc presbiteral, que no es manifesta en planta i que és flanquejat per dues absidioles de planta rectangular, resoltes com a braços d’un transsepte. En una primera lectura, semblaria que es tracta de capelles afegides tardanament, però la resolució constructiva, i una finestra de doble esqueixada situada a la façana sud de l’absidiola, permeten de plantejar la coetaneïtat de tota la construcció medieval.
A part la finestra esmentada, només és visible una altra finestra d’una sola esqueixada, a la façana oest, que és capçada per un campanar d’espadanya de dos ulls.
Les façanes són totalment llises i només presenten una senzilla ornamentació en el ràfec de l’absis central, format per una simple motllura bisellada, molt semblant a la que recorre el perímetre interior de l’absis en l’arrencada de la volta, i a la qual fa d’imposta de l’arc toral.
La porta és situada a la façana sud, a frec de l’angle sud-oest, i la seva part externa ha estat totalment espoliada. Als seus brancals es poden veure algunes peces de pedra tosca. L’aparell és de carreu irregular disposat en filades uniformes, amb carreus de pedra tosca a la formació de la porta, la volta i el ràfec de l’absis. A l’interior es conserva una pica baptismal de pedra calcària.
És difícil de precisar una filiació i datació per a un edifici tan singular, però sembla que pot correspondre a un moment ja avançat del segle XI. (JAA)
Bibliografia
- ACU. Llibre de Visites, 1758, núm. 112, folis 302r-303r
- ACU. Plan Parroquial del Obispado de Urgel, 1904, pàg. 272
- Abadal, 1955, vol. III, doc. 17, pàgs. 289-290; doc. 134, pàgs. 353-354 i doc. 297, pàgs. 441-442
- Puig, 1984, doc. 24, pàgs. 75-77; doc. 70, pàg. 112; FB-I, pàgs. 53-54 i FB-IV, pàg. 56.