Situació
Talla de la marededeu, vista frontalment de tres quarts, recentment restaurada.
Servei de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya - C. Aymerich
L’església de Sant Feliu és en un extrem del poble De Sarroca de Bellera.
Mapa: 30-10(214). Situació: 31TCG256921.
Sarroca de Bellera és enfilat damunt un contrafort de la serra que culmina al pui de Far, a la riba esquerra del riu de Sarroca. S’accedeix al poble per la carretera comarcal 144 del Pont de Suert a la Pobla de Segur. (CPO)
Història
No hi ha notícies històriques referents a aquesta església anteriors al 1300. L’església parroquial de Sant Feliu de Sarroca apareix documentada l’any 1314, dins l’ardiaconat de Tremp, en la visita pastoral que efectuaren els delegats de l’arquebisbe de Tarragona al bisbat d’Urgell. L’any 1435 Pere de Castellvedre, rector de Sarroca de Bellera, signà com a testimoni la convocatòria d’un consell general de la vila de Gerri.
L’any 1904 Sant Feliu era de l’arxiprestat de la Pobla de Segur i tenia com a sufragànies les esglésies de Vilella i Buira. Actualment, depèn de la parròquia de la Pobleta de Bellvei. (MLIC)
Talla
Detall de la marededeu recentment restaurada, on es poden apreciar diverses capes de policromia.
Servei de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya - C. Aymerich
A l’interior de la parroquial de Sarroca de Bellera es guarda, encara amb funcions de culte, una talla de fusta policromada que representa la Mare de Déu amb el Nen, el qual es troba disposat de forma frontal i amb una simetria perfecta.
La Mare vesteix una túnica de coll rodó i, al damunt, un mantell a manera de clàmide, però més llarg, que se cenyeix per sobre del pit sense cap fermall. Li cau fins als peus, obert per la part davantera en forma de V invertida, li passa per sota dels braços i li cau per damunt de les cames, sense cobrir-les del tot. No presenta plecs ampul·losos, sinó que baixa recta amagant part del setial on Maria és asseguda. La túnica, que se cenyeix als turmells, sense plecs, deixa els peus al descobert. Aquests són calçats amb unes sabates lleugerament punxegudes i recolzen en un coixí que fa de marxapeu.
Tant el mantell com la túnica són ricament policromats. El mantell, de color blau verdós, és rivetejat per un galó daurat format per dues línies, una de les quals fa unes ondulacions, capçades per tres botonets daurats que dibuixen una mena de flors. El fons del mantell ha estat ornat per unes fulles soltes que es compliquen en la part superior del vestit. La túnica, de color verdós, es decora a base d’uns elements foliars vermells que ornamenten la totalitat del vestit, tot manifestant un cert gust per l’horror vacui. El coll, de color vermell, s’ha decorat amb unes taques negres.
Maria es cobreix el cap amb una corona semblant a un birret, també decorada. El fons, groc, a imitació del daurat de les peces d’orfebreria, és decorat per una forma ovoide que inscriu un dibuix d’onades. A banda i banda d’aquest motiu, uns cercles vermells, quatre en total, emmarquen una forma romboidal que dibuixa unes formes ondulants en el seu centre. La part superior de la corona presenta restes de pigment vermell. Darrere les espatlles li cau un petit vel que deixa els cabells al descobert. És de color verd, rivetejat per dues línies negres, i presenta decoració de figures romboidals de color blanc amb una creu inscrita vermella.
L’infant Jesús, una figura de dimensions molt petites, vesteix túnica vermella amb ratlles verticals negres i, al damunt, un mantell que li tapa l’espatlla esquerra, a la manera de les togues clàssiques, i que li puja pel coll, on es lliga amb tres cordetes. És de color blau verdós i fa unes aigües que donen volum als plegats del vestit.
El rostre de Maria és de formes rodones, amb els ulls i les celles molt marcats per línies negres. Els ulls són força ametllats i de nineta molt aparent. La boca és petita, gairebé insinuada, i de llavis molt fins. El nas és força prominent i triangular. Tot el conjunt de la marededeu presenta un treball molt acurat, fet que no passa amb la figura de l’Infant. Aquest mostra un cap ovoide molt pronunciat i els seus trets han estat realitzats molt barroerament: ulls ametllats i toscament dibuixats, boca molt grossa i pintada de color vermell.
Maria sosté l’Infant amb la mà esquerra, mentre que el braç dret, col·locat en angle recte, es dirigeix vers l’espectador. Té dos dits estesos en senyal de benedicció o bé en acció de subjectar alguna cosa, que actualment s’ha perdut. El Fill tampoc no presenta cap mena d’atribut; en canvi, amb les mans fa el gest de subjectar-se el mantell, en un posat que recorda la manera clàssica (escultura romana) d’agafar-se la toga.
El tron, on seu la Mare, presenta decoració en la seva part frontal, constituïda per una combinació de formes vegetals (volutes) i una mena de tauler d’escacs disposat a la manera d’un romboide. Tot plegat damunt d’un policromat vermell. Tant els laterals com la part del darrere del setial han perdut completament la decoració.
La peça va ser restaurada pel Centre de Conservació i Restauració de Béns Culturals Mobles de la Generalitat de Catalunya i a ells hem d’agrair la informació quant a l’estat de la peça i els resultats dels exàmens tècnics que se li van practicar.
Abans de ser restaurada, la talla presentava un estat de conservació deficient amb mutilacions importants en la corona de la marededeu i pèrdues poc importants de la policromia. Els exàmens radiològics posaren en evidència que la talla és composta per la unió de diferents elements: l’Infant, subjectat a la falda de la Mare per un sol clau; les mans de la Mare i finalment el tron, fet d’una sola peça igual que la imatge de la marededeu. També es va poder comprovar que la unió de les peces es va fer per mitjà de la tècnica de l’endrapat, en aquest cas amb roba de cànem.
La capa de preparació, a base de guix i cola, es localitza entre dues capes pictòriques. En l’anàlisi d’aquestes s’ha observat la presència d’una capa externa, elaborada amb tècnica mixta i en bon estat de conservació, i una policromia subjacent, possiblement l’original, elaborada amb tècnica de tremp d’ou. De la policromia visible actualment podem dir que, tant pel resultat de les anàlisis com per la tipologia ornamental que presenta, és posterior al moment d’elaboració de la peça, potser pels volts del segle XIV.
Iconogràficament, aquesta talla es podria emmarcar dins una tipologia de marededeus, en la qual la Mare no solament fa de tron del Fill sinó que el presenta d’una manera més humana. Cal destacar, doncs, la importància que adquireix la figura de la Mare envers la del Fill. D’altra banda, el tipus d’indumentària de Maria, sobretot el mantell que la cobreix, és més propi d’èpoques avançades i de ja ben entrat el segle XIII. (TGV)
Bibliografia
- Rocafort, s.d., pàg. 853
- Gavín, 1981a, pàg. 133.