Situació
Atrevit pont que salva el barranc del Diable, que li dona nom, d’una profunditat propera als 50 m.
Arxiu Centelles
Aquest pont és situat damunt del barranc del Diable, entre la Bastida de Bellera i les restes del monestir de Sant Genís de Bellera. La torrentera en aquest indret té una profunditat molt notable, propera als 50 m.
Mapa: 33-10(214). Situació: 31TCG303914.
Des de Sarroca de Bellera hem d’agafar una pista de terra que va fins a Erdo i la Bastida de Bellera. Des de la Bastida, hem de continuar avall per un camí que baixa paral·lel al curs del torrent, que resta a la nostra esquerra. Abans d’arribar al tossal de Santa Maria cal agafar un camí de ferradura no gaire fressat que en cinc minuts ens portarà fins al pont.
Pont
El pont és format per un arc de mig punt, lleugerament sobrealçat. Segons l’acurat estudi fet per J.R. González i J.I. Rodríguez, aquesta construcció té una amplada de 2 m i una longitud de 15,6 m. L’amplada de l’arc és de 7 m. L’alçada des de dalt del pont fins a la seva base és de 5 m; tanmateix, l’alçada fins al llit del barranc és de 46,7 m (González-Rodríguez, 1992, pàg. 76). Les dovelles de l’arc són bastant grosses, ben treballades i escairades. Els carreus que hi ha a l’intradós de l’arcada i a les cares laterals del pont són més aviat petits i no gaire treballats, encara que força arrenglerats; a la cara meridional les pedres són col·locades d’una manera més atapeïda, mentre que a la septentrional hi ha més espais entre les juntures dels carreus, falcats amb pedres més petites. A la cara nord hom feu una reconstrucció, segurament en època contemporània; a la cara de migjorn darrerament s’ha ensorrat un tros, fet que permet de veure el reble que hi ha a l’extradós del muntant: pedres i terra. Per damunt del muntant est, a la cara sud, hi ha un mur afegit, que forma una espècie de cornisa; és fet amb pedres col·locades molt més irregularment, segurament destinat a anivellar la superfície superior del pont. Aquest pont sembla que tenia una barana de fusta, potser d’època més moderna.
Els autors de l’estudi d’aquest pont es decanten a creure, tot i que d’una manera molt prudent, que va ser fet cap al final del segle XI, moment en què el proper monestir de Sant Genís de Bellera passà a dependre del monestir de Lavaix (González-Rodríguez, 1992, pàgs. 80-81).
Bibliografia
- González-Rodríguez, 1992, pàgs. 71-81.