Situació
Vista de la façana ponentina d’aquest temple parroquial, del qual només es conserva sense modificacions la torre campanar.
ECSA - A. Roig
L’església de Sant Julià presideix una petita plaça graonada del poble d’Espui, situat a 1 285 m d’altitud, en el marge dret del Flamicell, a la confluència amb el torrent de Berdins. (ARD)
Mapa: 33-10(214). Situació: 31TCH347024.
Història
La vila del Puig de Cabdella, topònim que ha donat lloc a l’actual d’Espui, i el seu castell són esmentats l’any 1178, en una donació feta per Ramon de Cabdella a la comanda de Montsor, com a “castrum Podii Capdele cum villa et hominibus”. Castell i lloc que no es poden confondre amb el que posteriorment serà la Torre de Cabdella.
L’església de Sant Julià del “Puig de Cabdella” fou visitada l’any 1314 pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona en el seu recorregut per les esglésies parroquials de l’ardiaconat de Tremp. Aquesta església devia formar part d’“ipsas parrochias valle Stacione” esmentades en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell.
L’any 1904, Sant Julià era de l’arxiprestat de Gerri de la Sal i se li agregà l’annex de Sant Pere d’Aiguabella. Actualment depèn de l’església parroquial de Mont-ros. (MLIC)
Església
L’estructura de l’obra romànica d’aquesta església ha estat totalment transformada, en especial tota la part de la nau i de l’absis del costat de tramuntana, per les refaccions fetes al llarg del temps.
L’obra del campanar és possiblement la part menys afectada, tot i que originalment la torre devia ser una mica més alta.
Hi ha una circumstància que dificulta la lectura correcta de tots aquests canvis, i és que sempre es va fer servir el mateix aparell de pedra, i fins i tot la seva disposició és molt semblant.
Cal centrar, doncs, l’atenció en l’obra del campanar, que com ja ha estat comentat és l’única part de la construcció romànica més clara i més ben conservada.
És un campanar de torre de planta quadrada, d’uns 5,5 m de costat. A la base hi ha un sòcol molt alt, situat a nivells diferents en cada una de les cares de migdia i ponent. D’aquests sòcols parteixen unes lesenes verticals o bandes angulars que avui queden interrompudes per la cornisa de la coberta piramidal.
El campanar té dos pisos de finestres i dos nivells d’espitlleres a la cara de migdia i una espitllera a la façana de ponent.
Les espitlleres són fetes amb blocs monolítics tant en els muntants com en les del coronament. En aquestes peces hi ha gravades unes creus, una a l’espitllera de ponent i tres (un calvari) a la de migdia.
Les finestres del primer pis són totes quatre d’un sol ull amb arc de mig punt i dovelles de pedra tosca. En el segon pis, que ara és l’últim, les quatre finestres són geminades amb mainells de pedra d’una sola peça que suporten una peça trapezoidal a manera de capitell, i que serveix de suport dels dos arcs de mig punt.
Gairebé amb tota seguretat la torre va ser escapçada per l’enderroc o per reformes, almenys un pis. La coberta actual és un cos piramidal d’estructura de fusta cobert amb lloses petites de pissarra.
El parament d’aquesta torre campanar és d’un aparell de pedra gran a les bandes angulars i, al mur del cos refós, la pedra ja és més petita i irregular, però tota ella molt ben falcada.
L’obra d’aquest campanar correspon a un model ja molt freqüent en tota aquesta zona de muntanya i es pot datar dins la segona meitat del segle XI. (ARD)
Bibliografia
- ACU. Plan Parroquial del Obispado de Urgel, 1904, pàg. 243
- ACV. Llibres de Visites del Bisbat d’Urgell, Calaix 31/41, vol. V (1314-1315)
- Buron, 1980, pàg. 248
- Gavín, 1981a, vol. 8, pàg. 153
- Baraut, 1986, doc. 2, pàgs. 52-56
- Boneta, 1991, pàgs. 129-134.