Sant Esteve de Mont-ros (la Torre de Cabdella)

Situació

Vista del sector sud-oest de les restes d’aquest temple, malmès fa pocs anys en fer passar un camí pel seu interior.

ECSA - A. Roig

La capella de Sant Esteve es troba en el centre d’un marcat revolt de la carretera que surt de baix el Flamicell, davant de l’església de Sant Martí de la Torre, i mena al poble de Mont-ros. D’aquí a la capella hi ha aproximadament 1 km. (ARD)

Mapa: 33-10(214). Situació: 31TCG343967.

Història

Malgrat la seva factura alt-medieval, no hi ha cap notícia referent a aquesta capella fins el 1904, en què consta com a capella de la parròquia de Mont-ros. (MLIC)

Església

Aquesta església ja fa molt de temps que està abandonada, sense teulat, i ningú no recorda haver vist fer-hi culte. Tot i així, l’església conservava fins fa uns anys tots els murs perimetrals fins a uns 2,5 m d’alçada.

Per condicionar un camí fins a uns prats propers, fa un temps es va enderrocar tot el mur circular de l’absis i el mur de ponent fins a la seva fonamentació per fer passar el camí al llarg de la nau.

Reconstitució de la planta d’aquesta església, d’acord amb els vestigis que romanen.

A. Roig

L’església era un edifici senzill, d’una sola nau de planta rectangular amb un absis al costat sud-est, obert a la nau mitjançant un doble arc presbiteral i que també es correspon per l’exterior amb una doble degradació. La porta d’accés devia estar al mur nord-oest.

És difícil de saber quin tipus de coberta tenia a causa de la manca d’elements significatius, com també d’enderrocs. Tot i així, la poca amplada dels murs i l’absència d’arcs torals fa pensar en una coberta de doble vessant amb embigat de fusta.

Els paraments són construïts amb un aparell de pedra irregular; hi ha alguns carreus retocats, però en la seva disposició es veu un intent de regularitzar les filades encara que s’hagi de falcar amb pedra més petita. El morter és de calç, terra i pedra petita.

Tant pel tipus d’aparell com per la solució constructiva de la capçalera cal situar la datació d’aquesta construcció dins la segona meitat del segle XI. (ARD)

Bibliografia

  • Buron, 1980, pàg. 250.