Situació
Aquesta part de la torre del castell, únic element conservat, i alguns murs aprofitats per a construccions tardanes, són tot el que resta de l’antiga fortificació.
ECSA - J. Bolòs
Fortificació situada a la plana de Tremp, en una de les primeres elevacions que hi ha a ponent d’aquesta població. És situada en un dels extrems del poble de Claret, entremig de cases.
Mapa: 33-12(290). Situació: 31TCG238695.
Venint de Tremp, cal agafar la carretera del Pont de Montanyana. A poca distància del trencall, a mà dreta hi ha una pista indicada que porta al poble de Claret. Les restes del castell són situades al final del poble, a mà esquerra. (JBM-JJBR)
Història
El topònim Claret és esmentat en 1099-1100, tot i que el castell de Claret no és documentat abans del 1300. En el fogatjament de 1365-70, consta que Claret, amb 12 focs, era de Bertran de Claret. Els barons de Claret, títol concedit el 1654 a Francesc d’Areny i de Toralla, foren senyors del terme fins al segle XIX. (CPO)
Castell
D’aquest castell, en l’actualitat, s’ha conservat bàsicament la meitat nord d’una torre que devia ser de planta circular. Aquesta torre té una alçada de prop de 7 m; de fet, se n’ha conservat la part que van aprofitar els habitatges moderns que es feren al seu voltant i que en restar ara mig ensorrats, la deixen veure. Els 1,5 m inferiors tenen un gruix de 105 cm; en la resta, la paret només fa 90 cm d’ample. A uns 3 m del sòl actual hi ha una espitllera. Els murs són fets amb pedres rectangulars, més o menys arrenglerats; els carreus de totes dues cares, tanmateix, gairebé coincideixen, sense deixar espai per al reble; són units amb fang.
A la banda sud de la torre hi ha altres parets, algunes de les quals força altes. També foren utilitzades per les cases que s’hi feren en època moderna; poden pertànyer a murs de l’antic castell.
Per les seves característiques —aparell constructiu, gruix del mur—, en principi, sembla una fortificació ja una mica tardana, segurament de cap al segle XII o XIII. (JBM-JJBR)
Bibliografia
- Els castells catalans, 1979, vol. VI(II), pàgs. 1 402-1 403.