Mare de Déu de l’Esperança de Claret, abans Santa Maria (Tremp)

Situació

Finestra situada al mur de migdia, un dels pocs elements marcadament romànics que resten d’aquesta abandonada església.

ECSA - J. A. Adell

L’antiga església parroquial de Claret és situada al centre de l’abandonat poble de Claret, a uns 6 km de Tremp per la carretera de Fígols de la Conca.

Mapa: 33-12(290). Situació: 31TCG238695.

L’itinerari per a arribar a Claret és el mateix assenyalat en la monografia anterior. (JAA)

Història

Tot i que el lloc de Claret és esmentat entre els anys 1099 i 1100, l’església parroquial de Santa Maria de Claret no apareix en la documentació fins l’any 1314, que formava part de l’ardiaconat de Tremp. Vers l’any 1526, ja dins l’oficialat de Tremp, l’església era regida per Antoni Santa. Segons la visita pastoral del 1758, l’edifici es trobava en bon estat, amb una petita sagristia situada a la dreta de l’altar major, amb dos altars secundaris, un cor i un campanar amb dues campanes. En aquest moment el seu titular ja era l’actual de Nostra Senyora de l’Esperança, i, a causa segurament de la “pobreza del pueblo” que assenyala el visitador, no tenia bancs ni llibres. Actualment, l’església, abandonada, depèn de la parròquia de Guàrdia de Noguera. (MLIC)

Església

És un edifici en estat pràcticament ruïnós, que en la seva forma actual és el resultat d’un llarg procés d’afegits i remodelacions sobre una base medieval. De l’edifici romànic es conserva part del mur de ponent i del de migdia, on s’obren, prop de l’angle sud-est, dues finestres, una de doble esqueixada, sense caràcter, i una altra d’una sola esqueixada, amb emmarcat exterior.

L’aparell que configura les parts originals és de carreus irregulars ben tallats i polits, disposats molt ordenadament en filades uniformes, palesant les formes pròpies de l’arquitectura del segle XII.

Cal destacar la solució donada al campanar, el qual és format per una espadanya de dos ulls situada sobre la façana sud, a frec de l’angle sud-oest, i que posteriorment fou convertit en torre. (JAA)

Bibliografia

  • ACU. Llibre de Visites, 1758, núm. 112, folis 317r-318r
  • ACU. Plan Parroquial del Obispado de Urgel, 1904, pàg. 299
  • ACV. Llibres de Visites del Bisbat d’Urgell, calaix 31/41, vol. V (1314-1315).