Situació
Sector est amb l’absis totalment transformat per l’obertura de la porta d’accés i un modern campanar a sobre.
ECSA - J. A. Adell
L’antiga església parroquial d’Eroles és situada al costat de ponent del nucli urbà d’aquest poble semiabandonat, que es troba a uns 6 km de la carretera de Tremp a Fígols de la Conca. (JAA)
Mapa: 33-11(252). Situació: 31TCG199715.
Història
L’any 998 es documenta la consagració d’una església dedicada a sant Pere apòstol i construïda prop de la vila d’Eroles, que com s’explica en la monografia corresponent, s’ha d’identificar amb l’església de Sant Pere de Fígols, sufragània tradicional de l’església d’Eroles.
Potser una primera referència d’aquesta església és de vers l’any 1012, en què el comte Ramon Sunyer de Pallars Jussà i la seva muller donaren al monestir de Santa Maria de Gerri un conjunt de béns, entre els quals l’església i l’alou d’Eroles —“unam ecclesiam de Reola cum ipso alodio”— que li havien estat reclamats per l’abat.
L’any 1314 l’església parroquial de Santa Maria d’Eroles, de l’ardiaconat de Tremp, fou visitada pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona. En el llibre de la dècima del bisbat d’Urgell del 1391, el capellà d’Eroles hi constava amb la quantitat de divuit sous. Vers l’any 1526, la rectoria d’Eroles, de l’oficialat de Tremp, era regida per Antoni Farrer, i tenia com a sufragània l’església de Fígols, a l’igual que en la visita pastoral del 1758, on el visitador indicà que l’edifici, sota l’advocació de l’Assumpció de Nostra Senyora, estava en bon estat. Actualment depèn de la parròquia de Tremp. (MLIC)
Església
És un edifici d’una sola nau, coberta amb volta de canó, reforçada per dos arcs torals, i capçada a llevant per un absis semicircular, obert a través d’un arc presbiteral. Aquesta estructura ha estat profundament alterada amb la construcció de capelles als costats nord i sud i cap a ponent, i el capgirament del sentit de l’església, posant la capçalera a ponent i la porta al fons de l’absis original. Sobre l’absis s’ha construït un campanar de torre que desfigura totalment la seva estructura, en la base del qual s’obre la porta d’accés al temple.
L’aparell de les parts originals és de carreus ben tallats i polits disposats molt ordenadament. En el ràfec del mur absidal es conserva un fris de mènsules triangulars, que podrien correspondre a suports d’un fris d’arcuacions, actualment desaparegudes. Tot plegat posa en evidència una obra datable dins el segle XII. (JAA)
Bibliografia
- ACU. Llibre de Visites, 1758, núm. 112, folis 318r-319v
- ACU. Plan Parroquial del Obispado de Urgel, 1904, pàg. 300
- ACV. Llibres de Visites del Bisbat d’Urgell, calaix 31/41, vol. V, (1314-1315)
- Bertran, 1979, vol. II, pàg. 306
- Baraut, 1986, doc. 43, pàgs. 115-117
- Puig, 1991, vol. II, doc. 2, pàgs. 2-3.