Situació
Vista de ponent d’aquesta església, que ha patit moltes transformacions.
ECSA - J. A. Adell
L’església de Santa Llúcia és al poble de la Vileta, avui totalment abandonat.
Mapa: 32-12(289). Situació: 31TCG162708.
S’arriba al despoblat per una pista semiabandonada en molt mal estat, de 800 m de recorregut, que surt entre els quilòmetres 10 i 11 de la carretera de Pont de Montanyana a Tremp. (JAA)
Història
No ens han pervingut notícies documentals ni del lloc de la Vileta ni de la seva església. Tan sols coneixem l’esment, l’any 1241, de la venda d’uns alous a la Vileta a favor del monestir de Sant Pere de Tercui, que confrontaven amb els castells d’Eroles, Montllobar, Claramunt, Castissent i Espills. Segons Madoz, la Vileta era una quadra d’Eroles. (MLIC)
Església
Planta d’aquest modificat edifici, amb la restitució sobre el dibuix de l’absis desaparegut.
J. A. Adell
És un edifici d’una sola nau, coberta amb volta de canó de perfil semicircular, reforçada per dos arcs torals -un d’ells recolzat al mur de ponent— que arrenquen de sengles pilastres adossades als murs. La capçalera original, segurament formada per un absis semicircular, ha desaparegut i ha estat substituïda per una testera plana; se n’ha conservat, però, l’arc presbiteral que obria l’absis original. La porta actual, que respon al procés de reforma de l’edifici, és en el mur de ponent, on també hi ha afegit un cor, corresponent al procés de reforma i redecoració que patí l’edifici. Aquest cor amaga un arc original, buidat en el mur nord, i que sembla correspondre a la porta primitiva del temple, avui invisible exteriorment perquè la façana nord és totalment coberta per heures i bardisses.
En la façana de ponent es conserva una finestra d’una sola esqueixada, que és el resultat de la modificació de la finestra original, de doble esqueixada.
L’aparell constructiu és format per carreus molt ben ordenats disposats en filades uniformes i regulars, que només són visibles a l’exterior per tal com l’interior és totalment arrebossat i decorat amb pintures murals. Les façanes són del tot mancades d’ornamentació.
Per les característiques formals i constructives, l’església de la Vileta pot relacionar-se amb les properes esglésies de Sant Pere de Claramunt i Sant Salvador del mas Fumàs, edificis construïts dins el segle XII, segurament al principi de la centúria, amb les formes tradicionals de l’arquitectura del segle XI. Totes tres, tanmateix, mostren un cert refinament tecnològic —que no arriba, però, a l’ús del carreu com a material constructiu— i un allunyament, en el cas de l’església del mas de Fumàs, dels models ornamentals de l’arquitectura del segle XI. (JAA)
Bibliografia
- Els castells catalans, 1979, vol. VI(II), pàg. 1 419.