Situació
Banda meridional d’aquest edifici, amb una galeria porticada que protegeix l’entrada a l’església.
ECSA - J. A. Adell
L’antiga església parroquial de Claramunt és situada a l’extrem nord-est de l’interessant nucli urbà de Claramunt, que té estructura de vila closa. S’arriba a Claramunt per una pista de 7 km que surt prop del quilòmetre 11 de la carretera de Pont de Montanyana a Tremp. (JAA)
Mapa: 32-11(251). Situació: 31TCG170722.
Història
Fins a l’actualitat no han estat trobades notícies històriques documentals referents a aquesta església del terme de Tremp, tot i que arquitectònicament correspon a un edifici bastit dins el període romànic. (MLIR)
Església
Planta de l’església d’absis rectangular, emmarcada dins edificacions més tardanes que permeten, tanmateix, observar-ne l’estructura original.
J. A. Adell
L’emplaçament i l’entorn immediat de l’església de Sant Pere conformen un espai urbà d’una qualitat arquitectònica excepcional. L’església és situada a l’extrem de llevant del carrer principal de Claramunt, on s’obre una porta que dona accés a una galeria porxada, que s’aboca a un petit pati, obert a llevant. Des d’aquesta galeria s’accedeix a l’església, talment com si es tractés d’un claustre d’una sola galeria, construït molt posteriorment a l’obra de l’església però perfectament integrat en el conjunt.
Aquest és un edifici d’una sola nau, coberta amb volta de canó de perfil semicircular, reforçada per dos arcs torals sense pilastres, i suportada per tres arcs formers de perfil semicircular, adossats a cada costat de la nau. La capçalera és formada per un absis de planta rectangular, cobert amb volta de canó, obert a la nau mitjançant un arc triomfal que no es manifesta en planta. L’absis fou reformat exteriorment amb la construcció d’un campanar de torre, que pren com a base quadrangular el cos de l’absis, i adopta més amunt un volum de prisma octogonal, amb un sol nivell de finestres en la part superior.
A l’absis s’obren dues finestres de doble esqueixada, una en el mur de llevant, paredada, i una altra en la façana sud. En la mateixa façana sud, desclosa al pati ja descrit, però en el cos de la nau, hi ha una altra finestra de les mateixes característiques. Prop d’ella hi ha dues portes, una situada a l’extrem oest, que s’obre a la galeria porxada i és l’accés actual al temple, i una altra, paredada, centrada en el mur.
Resulta molt curiosa aquesta disposició de dues portes, ambdues corresponents a l’obra original, resoltes en arcs de mig punt, obertes en la mateixa façana, i tan properes. No tenen una explicació tipològicament clara en un temple parroquial; és per això que no podem descartar que l’actual arquitectura de l’entorn de l’església no respongui a la reconstrucció de formes més antigues, que podrien justificar funcionalment la presència de les dues portes.
Les façanes són totalment mancades d’ornamentació i l’aparell és format per carreus allargats, ben tallats i escairats, molt ben ordenats en filades uniformes i regulars.
L’interior és arrebossat i pintat, amb una decoració efectuada en el procés de reforma que patí l’edifici, durant el qual es construí, a més del campanar, una sagristia adossada al costat nord de l’absis i un cor a ponent de la nau.
L’estructura original resulta especialment interessant per la utilització de l’absis rectangular en un moment en què la forma absidal més comuna és la semicircular, reproduint models tipològics més antics, que es recuperaran al segle XIII. També és destacable la tecnologia constructiva, estretament emparentada amb les properes esglésies de Santa Llúcia de la Vileta i Sant Salvador del mas Fumàs, que són obres construïdes possiblement en la primera meitat del segle XII, però estretament relacionades amb les formes constructives i ornamentals de l’arquitectura del segle XI, de la qual constitueixen les formes més evolucionades, anteriors o independents de les noves tendències arquitectòniques del segle XII. (JAA)