Mare de Déu del Roser de Castissent, abans Sant Pere (Tremp)

Situació

Edifici molt simple de nau i absis amb el sostre cobert d’embigat.

ECSA - J. A. Adell

L’església del mas Pere, dedicada originàriament a sant Pere, és situada en un turó, a llevant del conjunt d’edificis del mas Pere, possiblement un antic vilar.

Mapa: 32-12(289). Situació: 31TCG131675.

Per a anar-hi cal agafar una pista de 3 km en molt mal estat, només apta per a vehicles tot terreny, que arrenca de la pista que de Pont de Montanyana porta a Castissent, just abans del pont sobre el barranc. (JAA)

Història

Malgrat el seu clar origen alt-medieval, manquen dades històriques sobre aquesta església. A tall d’hipòtesi, podia ser una de les esglésies fundades al terme de Castissent que l’any 1099 foren concedides al monestir de Santa Maria de Lavaix pels comtes de Pallars Jussà, Ramon V i Valença. (MLIC)

Església

Planta d’aquest petit edifici rural, en el qual manca totalment la simetria constructiva.

J. A. Adell

És un edifici molt senzill, d’una sola nau, coberta amb estructura de fusta d’una sola biga carenera i llates sobre les quals s’assenten directament les lloses de la coberta. És capçada a llevant per un absis semicircular, obert directament a la nau, i amb la coberta al mateix nivell que la de la nau.

La porta, resolta en arc de mig punt amb dovelles de pedra tosca, és a la façana sud, en l’angle sud-oest. En la façana de ponent hi ha l’única finestra de l’edifici, d’esqueixada recta.

L’interior és totalment arrebossat, amb nombrosos grafits i incisions i algun vestigi de pintura mural de color vermellós. Les façanes són totalment mancades d’ornamentació i presenten uns paraments de reble molt irregular, que no arriba a formar filades.

És difícil precisar una filiació i una datació per a un edifici tan senzill com aquest, fet amb unes intencions constructives o formals tan pobres. Tanmateix, podem considerar-lo, amb reserves, com una obra rural del segle XI, resolta amb extrema senzillesa. (JAA)

Bibliografia

  • Puig, 1984, doc. 41, pàgs. 90-91.