Situació
Torre del castell, únic element mínimament ben conservat, envoltat de murs dels quals només resten vestigis.
ECSA - J. Bolòs
Del castell de Montllobar, en resta gairebé només una torre que és situada al bell cim d’un turó proper al port de muntanya que permet de travessar la serra de Montllobar, que separa la Conca de Tremp de la conca de la Noguera Ribagorçana. Des de la torre, que actua com a sentinella de l’esmentat pas de muntanya, s’albira també tot l’entorn, en especial la banda del Pallars.
Mapa: 32-12(289). Situació: 31TCG182686.
La carretera que va de Tremp a Pont de Montanyana passa pel costat del cim on s’alça la torre, a la qual es pot arribar a peu, des del coll de Montllobar, en poc més d’un quart d’hora. (JBM-FFLI)
Història
La història del castell de Montllobar apareix des del segle XII estretament associada a la del castell veí d’Eroles. L’any 1149 les potestats de tots dos castells es trobaven en mans del castlà Roger d’Eroles, amb qui el comte Arnau Miró I de Pallars establí una convinença.
Els anys 1365-70 i 1381 n’eren senyors Dalmau d’Eroles i Simó d’Eroles respectivament.
La jurisdicció dels llocs de Montllobar, Eroles i Sant Adrià fou incorporada a la corona l’any 1404. Montllobar continuà enquadrat dins la baronia d’Eroles, la titularitat de la qual passà al llarg dels segles XVI-XIX als Queralt, Vilanova, Borrell, Ibáñez-Cuevas i Oriola-Cortada. (PBM)
Castell
De les ruïnes del castell, l’element més vistent, tal com se sol esdevenir, és una torre. El conjunt és format també per un recinte que s’estenia cap a la banda meridional. Sembla que la torre tenia una planta circular. Resta, però, escapçada i amb el costat sud-oest ensorrat; la paret propera al sector ensulsiat sembla lleugerament tombada. Té un diàmetre exterior de 6,5 m i un gruix dels murs d’1,9 m (Fité, 1988, pàg. 96b). La seva alçada actual és de 7,5 m. Gairebé coincidint amb la part més alta actual, 1 m més avall, es regruixà la paret, amb un relleix d’uns 20 cm. En aquest nivell hi devia haver la porta d’entrada. Devia existir, per damunt d’aquest primer pis, almenys un altre trespol i la coberta, que desgraciadament no s’han conservat. L’aparell constructiu és molt semblant al de la major part de les torres del Pallars Jussà. En aquest cas, però, els carreus, lleugerament escairats, són força allargats (per exemple, 10 cm d’alt per uns 25 cm de llarg) i units amb morter de calç.
Al costat de la torre, a la banda meridional, veiem, amb una d’ample, del qual surt una paret, en direcció sud, que té una llargada de 4,3 m i un gruix de 130 cm. Segurament, com se sol esdevenir en aquest tipus de castells, a part la torre, al llarg d’una penya amb una forma allargada (que en aquest cas fa més de 17 m de llarg), hi devia haver el recinte o el clos del castell.
En principi, hem de datar aquest castell cap a l’any 1000, segurament durant les primeres dècades del segle XI. (JBM-FFLl)
Bibliografia
- Miquel, 1945-47, vol. I, doc. 83, pàg. 95
- Els castells catalans, 1979, vol. VI(II), pàgs. 1 367-1 368 i 1 412
- Fité, 1986b, pàg. 98
- Buron, 1989, pàg. 200.