Situació
Arxiu Gavín
El turó on hi ha les dues capelles de la Mare de Déu de Montserbós és al costat de la carretera de Tremp al Pont de Montanyana, a uns 7 km del Pont. La capella superior és al cim mateix del turó. (JAA)
Mapa: 32-12(289). Situació: 31TCG137692.
Història
Malgrat el seu clar origen alt-medieval, no disposem de dades que puguin explicar l’existència dalt del mateix turó de dues esglésies amb la mateixa advocació i construïdes en un mateix període.
Sabem que la Mare de Déu de Montserbós era una església sufragània de Sant Joan de Castissent, i per tant, dependent del monestir de Lavaix. Aquest fet fa suposar que podria ser una de les esglésies fundades al terme de Castissent que l’any 1099 foren donades pels comtes de Pallars Jussà, Ramon V i Valença al monestir de Lavaix. Pel mateix motiu, l’església de Montserbós pot identificar-se amb l’església de Santa Maria de Castissent, que rebé un llegat de la comtessa Valença, segons consta en el seu testament datat l’any 1100. (MLIC)
Església
La capella superior de la Mare de Déu de Montserbós és un edifici d’una nau, coberta amb volta de canó, reforçada per un arc toral i capçada a llevant per un absis semicircular, precedit per un ample arc presbiteral. No hi ha finestres a l’absis i a la nau, i la porta s’obre en la façana de ponent. L’edifici és mancat d’ornamentació i construït amb un aparell de carreu allargassat irregular, en filades horitzontals, que sembla correspondre a les obres rurals del segle XII. (JAA)
Necròpoli
Al costat de l’església de la Mare de Déu de Montserbós hi ha una tomba excavada a la roca, amb el cap diferenciat dins de la capçalera. Pertanyia a una persona adulta. Tot i que, pel fet de trobar-se a l’aire lliure, s’ha erosionat una mica, encara s’endevina l’existència de l’encaix per a la coberta. L’hem de relacionar amb l’església i la podem datar cap al segle XI.
Cal pensar que tant l’església com aquest enterrament s’han de relacionar, així mateix, amb el poble que sembla que hi havia als vessants d’aquest turó, al cim del qual s’alcen les restes de l’església. Aquest poble, el record del qual encara és esmentat per Madoz, segurament s’abandonà, com molts d’altres en aquestes contrades, als darrers segles medievals; en època moderna el poblament deixà aquest lloc encimbellat i es dispersà pel terme. (JBM)
Bibliografia
Bibliografia sobre l’església
- Els castells catalans, 1979, vol. VI(II), pàg. 1 366
- Puig, 1984, doc. 41, pàgs. 90-91.
Bibliografia sobre la necròpoli
- Els castells catalans, 1979, vol. VI (II), pàg. 1369.