Situació
Castell de formes arrodonides, d’un tipus que trobem en altres zones de frontera, datat d’època preromànica.
ECSA - J. Bolòs
Castell situat a la serra de Montllobar, que separa la conca de la Noguera Pallaresa de la Noguera Ribagorçana, prop de la carena, a la banda de ponent, en un lloc força pla i obert, amb molt bona visibilitat.
Mapa: 32-12(289). Situació: 31TCG172665.
Cal seguir la carretera que va de Tremp a Fígols i al Pont de Montanyana. Abans d’arribar a la carena, surt a mà esquerra una pista de terra que porta al Meüll i a l’Arbull. En arribar a un collet es bifurca; cal girar a la dreta, baixar un tros, passar pel mig d’uns camps abandonats i, seguint una carena avall, arribar al castell i al poble. (JBM-JJBR)
Història
El terme d’Arbull (Erbul) és esmentat l’any 1077 com una de les afrontacions orientals del castell de Castissent. Entre el 1047 i el 1098, el castlà Ramon, fill de Ballo, jurà fidelitat al comte Ramon V pels feus d’Arbull (Arbolí) i Castissent.
En el seu testament dictat l’any 1157, el comte Arnau Miró I de Pallars llegà el castell d’Arbull (kastrum de Arbul) a la comanda hospitalera de Susterris, i manà al seu castlà Roger d’Eroles que el rebés en feu de mans dels hospitalers. El castell i les cases d’Arbull depengueren jurisdiccionalment de la comanda de Susterris fins a la seva extinció. (PBM)
Castell
Planta d’aquesta petita torre de forma allargada i oblonga.
J. Bolòs
Castell de planta allargada, amb les dues parets llargues gairebé paral·leles i els dos extrems arrodonits. A l’interior té una longitud de 5,25 m i una amplada màxima d’1,25 m. El gruix del mur és de 160 cm. L’alçada actual de la paret més ben conservada, la meridional, és, des de l’exterior, d’uns 7 m. A la part alta de la paret, a l’interior de l’edifici, hi ha un relleix, a 5,7 m del terra exterior. A uns 50 cm d’aquest petit replà hi havia diverses espitlleres; actualment en veiem una a la banda del sud-est. Aquesta espitllera, a dins, és acabada amb un arc de mig punt. El mur és fet de carreus allargats, rectangulars (10 cm d’alt × 30 o 40 cm de llarg), bé que a la part baixa hi ha algunes pedres més grans (20 × 40 cm); són units amb morter de calç. A l’interior veiem, així mateix, cinc filades de forats o traus per a la bastida.
En principi, bàsicament d’acord amb les característiques de l’aparell constructiu, hem de datar aquesta construcció cap al segle XI. És cert, però, que hi ha elements de la planta que, més aviat, l’emparentarien amb altres edificis més antics, de la zona fronterera, com pot ser la Torre de Cal Pascol, la Torre del Papiol del Penedès, etc., castells que hom ha datat al segle X. És, doncs, una construcció molt original i segurament l’única amb aquestes característiques en aquesta comarca i en aquesta època. (JBM-JJBR)
Bibliografia
- Miret, 1910a, pàgs. 84-85
- Miquel, 1945-47, vol. I, pàg. 92
- Els castells catalans, 1979, vol. VI(II), pàgs. 1 348, 1 366 - 1 368 i 1 412
- Buron 1989, pàg. 196.