Situació
Església avui molt malmesa, construïda dins els cànons estilístics de Santa Maria d’Alaó.
ECSA - R. Larrègula
Les ruïnes de l’església de Santa Maria de Miralles són al caire d’un serrat, en un coll que domina la vall del barranc de Miralles.
Mapa: 32-11(251). Situació: 31TCG162864.
Per a anar-hi cal seguir el mateix itinerari que hem indicat en la monografia precedent. (JAA)
Història
Fins a l’actualitat no s’han localitzat notícies històriques sobre aquesta església; no és el cas del castell, que apareix esmentat en la documentació des del segle IX i que fou l’origen dels Miralles, llinatge destacat de la contrada. Es pot suposar, doncs, que els Miralles foren els mecenes de l’església de Santa Maria, avui un edifici en ruïnes. (JBP)
Església
Planta d’aquesta església en ruïnes, on s’aprecia 8 l’acurada planificació de l’obra original.
J. A. Adell
És un edifici d’una sola nau i capçada a llevant per un absis semicircular, precedit d’un curt tram presbiteral. La nau i l’absis han perdut totalment els sostres, resolts sens dubte amb voltes de quart d’esfera a l’absis i de canó a la nau, reforçada per dos arcs torals dels quals es conserven les pilastres, un d’ells adossat al mur de ponent.
La porta s’obre en la façana sud. És resolta amb un arc de mig punt i emfatitzada per dues arquivoltes llises que formen un cos sobresortit que destaca en el parament del mur. En la mateixa façana sud hi ha una finestra de doble esqueixada, però asimètrica, amb l’esqueixada exterior recta, del mateix tipus que la finestra que s’obre al centre de l’absis.
En els murs de la nau, prop de l’arc presbiteral, hi ha dues petites fornícules que es repeteixen en nombre de vuit en el tram de ponent del mur nord.
L’aparell és molt ordenat, format per carreus ben escairats i sense polir, disposats en filades uniformes on hi ha peces col·locades al llarg i de través.
Les façanes han perdut els ràfecs i es presenten mancades d’ornamentació, llevat de la façana de l’absis, on es conserva un fris de mènsules bisellades que podien suportar o bé el ràfec o bé un fris d’arcuacions. Els angles de la nau són reforçats per sengles contraforts, en una disposició constructiva semblant a la de Sant Pere de Tercui i estretament emparentada amb l’estructura de l’església del proper monestir d’Alaó, amb el qual manté notables punts de relació, especialment en la forma de les finestres i en l’estructura constructiva, i possiblement també en l’ornamentació absidal, que ha desaparegut.
En aquest context, Santa Maria de Miralles apareix clarament com una obra del segle XII, construïda dins l’òrbita estilística de l’església d’Alaó, com la propera església ribagorçana de Cornudella de Valira. (JAA)
Bibliografia
- Boix, 1982.