Aquest topònim, avui perdut, sembla que es localitzava vora Pilzà, i tal vegada en el mateix Castillo del Pla. Hom troba documentat per primera vegada el castrum de Cercedo en el testament d’Arnau Mir de Tost, datat l’any 1072, segons el qual el llegava a la seva filla Letgarda, al seu marit el vescomte Ponç I de Cabrera i a llur fill Guerau II Ponç. Aquesta notícia fa pressuposar que el lloc havia estat conquerit, segurament vers mitjan segle XI, per Arnau Mir de Tost; tanmateix, no sabem si la seva voluntat expressada en l’acta testamentària es féu efectiva i qui senyorejà aquest castell després de la seva mort, però de fet, aquesta fortalesa apareix esmentada en un altre testament una vintena d’anys més tard. Es tracta de l’acta testamentària de Brocard Guillem, datada el 1093, el qual deixà aquest castell al seu fill Pere Brocard, amb l’honor de Ribagorça. Per una referència retrospectiva de l’any 1109, se sap que el dit Pere Brocard llegà el castrum quod dicitur Cerced a Sant Vicenç de Roda; aquesta donació no va ser del tot efectiva, perquè després, la seva vídua, el va vendre al rei Alfons I el Bataller i aquest, finalment, va reconèixer els drets de la canònica de Roda reservantse’n la potestat, és a dir, l’entrada i la sortida. A l’inici del segle XIII, l’any 1204, Berenguer de Cercet, la seva muller Sibil·la i el seu germà Ramon de Cercet donaren al monestir de Santa Maria de Vallverd (Os de Balaguer) i a l’abadessa Berenguera de Peralta tot el que tenien als termes del castell de Cercet. Després d’aquesta referència es perd el rastre de la seva memòria històrica.