El lloc de Beranui és conegut des de l’any 871, en què és documentat com a centre de la vall homònima drenada per l’Isàvena. Una interpretació estricta de les notícies històriques situaria la creació i organització d’aquest castell entre el 1054 i el 1059, car en la primera data Ramir I d’Aragó i de Ribagorça bescanvià amb Eisolina les viles de Veranui i Pardinella per la meitat de Castelló de Tor, mentre que un diploma del 1059 reporta la donació que féu el mateix rei als germans Bernat i Amat Ricolf, fills d’Eisolina, del castell anomenat de Beranui, amb la seva vila, de la vila de Pardinella i de la vila de Veraguasen preu també per Castelló de Tor. D’aquesta manera el castell de Beranui passà al domini d’una branca dels senyors d’Orrit, originada per Ricolf Oriolf i emparentada amb els veïns senyors de Rallui. Felicia, vídua de l’esmentat Amat Ricolf, llegà el 1065 al monestir de Sant Pere de Rodes el castell de Beranui, al comtat de Ribagorça, amb tots els habitants i les jurisdiccions corresponents; amb tot, sembla que això no es va complir. La línia prosseguí amb Ramon Amat, que es titulà sennor de Beranue, i consta també com a senyor de Gia (1092) i de Perarrua (1110). D’ençà del segle XII els Beranui emparentaren amb els principals barons ribagorçans. Versemblantment, Marina de Beranui fou muller de Pere Ramon II d’Erill. Llur fill Bernat es cognomenà alhora amb el nom d’ambdós llinatges. Bernat I de Beranui compareix en molts diplomes relacionats amb els Erill. Fins i tot, figura al primer testament del comte Arnau Mir I de Pallars Jussà (1157). Del seu matrimoni amb Estranya de Peralta tingué un total de vuit fills (1182), tal com informa la venda que féu al prior d’Ovarra d’una terra a Entrambasaigües. D’aquests fills destacaren Berenguer I “major”, considerat prohom ribagorçà (1206) i fidel dels Erill (1223); Guillem I, que participà en la famosa expedició de Conca (1177); i Elicsèn de Beranui, que es casà amb Ramon d’Espés i, segons sembla, vinculà bona part de les possessions familiars a aquesta nova senyoria (Calbera, Castrocit, Vallabriga). L’any 1225 Berenguer i Guillem de Beranui aprovaren la venda de la vila de Vallabriga, feta per Bernat d’Erill i la seva muller Major (de Beranui?). Finalment, Guillem III i Bernat III de Beranui destacaren vora Jaume II en la campanya de Múrcia (1300).
Del castell de Beranui no en queda rastre.