El poble de Capella és situat a la riba dreta de l’Isàvena poc abans de la seva confluència amb l’Éssera. Els inicis de la història de Capella van units als de la serra del Castell de Llaguarres, car també fou conquerit vers mitjan segle XI per Sanç III de Navarra i Aragó. Arnau Mir de Tost tingué els castells de Capella, Llaguarres i Lasquarri al servei del reis d’Aragó, i comptant amb l’aprovació d’aquests, els deixà l’any 1072 a la branca dels comtes del Pallars Jussà representada per la seva filla Valença i el seu nét Arnau Ramon I. Tanmateix, sembla que l’avinentesa va ésser aprofitada per un llinatge emergent, els senyors de Lierp, els membres del qual vincularen el castell esmentat a llur descendència. Així, Guillem Servideu de Capella figura com a senyor del castell entre el 1068 i el 1093. L’any 1078 participà activament en la creació de la quadra de Casterlenes. El 1070 Ramon Guillem es titulà senyor de Capella i els seus fills s’emparentaren amb els barons d’Erill i iniciaren respectivament les branques dels senyors de Portaspana, Benavent i Capella. Concretament, Berenguer I Gombau fou senyor de Capella entre el 1100 i el 1134. A la seva mort, però, bona part del domini passà als Erill, mentre que la línia familiar dels Capella es va prolongar a través de Guillem I Berenguer de Capella (1137) i del seu fill Guillem de Capella. L’any 1212 el rei Pere I de Catalunya-Aragó confirmà a la vídua de l’esmentat Guillem, Ermessenda d’Erill, totes les possessions i castells que havia tingut el seu difunt marit, entre les quals es trobava la quarta part del castell de Capella.
Així, doncs, la castlania de Capella restava lligada majoritàriament a la branca ribagorçana dels Erill. L’any 1228 el rei Jaume I reconegué en favor de Berenguer III d’Erill un deute de 300 morabatins que havia de percebre dels castells de Capella, Fontova i Llaguarres. També consta un privilegi d’exempció concedit l’any 1242 a la vila de Capella per aquest rei i el respectiu acte de composició amigable entre els homes de Capella i Berenguer d’Erill, per ell i pels seus castlans, sobre quísties i altres drets (1247); poc temps després, Jaume I eximí als homes de Capella de certes prestacions que feien al castlà Guillem de Torm, considerades mals usos, i ordenà al castlà que ho fes observar.
L’any 1253 Berenguer d’Erill traspassà la castlania als seus cosins Sibil·la d’Erill i Ramon de Montcada, amb la qual cosa Capella restà vinculada a la branca de Fraga. Novament, el rei Jaume I concedí als homes de Capella exempcions jurídiques, l’usdefruit dels béns comunals de Llaguarres (1257) i un mercat setmanal cada dissabte (1273). Al final del segle XIII el feu principal revertí a la corona. El rei Jaume II integrà Capella l’any 1322 dins el tercer comtat de Ribagorça, de manera que els comtes també afavoriren les franqueses de la vila (1323, 1330, 1353, 1361, 1364). Finalment, els veïns aconseguiren alliberar-se de la senyoria mitjançant la compra del feu major l’any 1441 a Antoni Nogueres, secretari del rei de Navarra, que el tenia en alou per concessió d’aquest i del rei Alfons el Magnànim.
Consta que l’any 1449 la universitat de Capella obtingué permís del comte Joan I de Ribagorça, futur rei Joan II de Catalunya-Aragó, per a reparar unes cases de la força. Tanmateix, el 1549, el castell és registrat ja com a “derrocat”, i en va ser concedida la castlania pel comte de Ribagorça, Martí de Gurrea i Aragó, al cavaller Andreu Bellet de Benavarri. Al segle XVII pertanyia a Pere Murillo de Saragossa. El 1718, finalment, va ésser confiscada per la hisenda reial.