L’antic castell d’Orcallo, identificat sovint amb Orcau de Pallars i fins i tot amb el d’Urgell, en realitat, es localitzaria entre Eroles i Queixigar, probablement vigilant la confluència del barranc de Sant Esteve o de Ceguer amb l’Isàvena. La seva primera referència data del 1011, en què Radolf es lliurà al cenobi d’Alaó amb una casa in castro Orcall, un cup i una vinya als Sonalins, i terres a Gavet, al grau d’Orcau i al coll de Basturs; a més aportà una mula i un ase valorats en cent vint sous. L’any 1071 Ramon, la seva dona Ermetrut i llur fill Ramon donaren al bisbe Salomó de Roda la quarta part de dues oliveres que tenien dels parents al castell d’Orcau, al Sallent, a l’hort de Gerús. Aquest bisbe s’interessà especialment per recaptar moltes més donacions semblants que assegurarien el proveïment d’oli a la seu. Així, per exemple, Tedbal, senior de Orchal, donà a Sant Vicenç de Roda una olivera de quatre branques, i fins i tot, l’any 1074 s’enregistrà una minuciosa relació dels arbres, branca per branca, que el bisbe Salomó havia adquirit a Orcau en honor de Sant Vicenç de Roda, tot conferint la benedicció del Senyor als dotadors i als seus fills, davant d’Isarn Todiscle, prevere d’Orcau, i els altres homes del castell i del puig presents i futurs.