El poble de Sopeira és situat al marge dret de la Noguera Ribagorçana, a l’inici del pas d’Escales, conegut també com a congost de Sopeira. Una de les primeres mencions del castell de Sopeira —el qual nasqué dins l’antic districte del pagus d’Orrit— data de l’any 871, quan Enies féu donació a l’abat Frugell del monestir de Santa Maria d’Alaó d’una peça de terra situada a la vil·la dita Teudila, pròxima al “castro quod dicitur Subpetra”. L’any 886, el prevere Manolf donà a Alfons, abat de Santa Maria d’Alaó, i a tots els monjos, una part de l’alou familiar que tenia al castell de Sopeira, que comprenia cases, casals i un camp vora una farga abandonada.
Foren els avantpassats dels mateixos senyors d’Orrit els organitzadors del districte castellà de Sopeira. Davant la creixent importància patrimonial i senyorial que anà adquirint el monestir de Santa Maria d’Alaó enfront del castell de Sopeira, l’any 968, els seus castlans, Endiscle Bonfill i el seu germà Dacó, acabaren per lliurar-lo al nou abat Oriolf, juntament amb tots els seus habitants. Amb el pas del temps, noves adquisicions per part del cenobi donaren finalment un domini total del monestir sobre el castell de Sopeira.
La història de Sopeira restà lligada a l’abadiat exempt del cenobi benedictí d’Alaó fins a la desamortització del segle XIX.
Sembla que el castell de Sopeira era situat a la part més alta del nucli de Sopeira, just on avui dia hi ha la casa anomenada de Batistó; de l’estructura medieval no queda cap resta i l’obra actual respon al model constructiu del segle XVIII.